El 25 de març i Catalunya
Aquest 25 de març els europeistes estem celebrant el 60è aniversari de la firma, a Roma, de dos tractats que són a la base de la Unió Europea actual: el que va crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i el de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (Euratom). No crec que calgui recordar els beneficis que Catalunya ha rebut d’estar a la UE des del 1986.
Aquests dies s’han congregat a Roma –abans que el dia 29 la premier britànica, Theresa May, demani d’activar l’article 50 del tractat de la Unió Europea per obrir les negociacions per a la sortida del Regne Unit de la UE– els líders dels 27 estats que continuen a la UE, així com grups i entitats proeuropeistes que lluiten per reforçar la integració europea superant els seus innegables problemes actuals.
El Consell Català del Moviment Europeu participa a Roma en la marxa de suport convocada a aquest efecte, com calia esperar tenint en compte la tradició europeista que sempre hi ha hagut aquí i el paper que Pujol, Maragall o Ferrer Salat van tenir en les institucions europees.
El problema és que mentre que els europeistes demanem més i millor Europa, els separatistes catalans continuen enganyant l’opinió pública amagant que una Catalunya separada d’Espanya deixaria de formar part de la UE, i no pas perquè ens en farien fora, sinó, senzillament, perquè Catalunya només és
Els separatistes amaguen que una Catalunya escindida d’Espanya deixaria de formar part de la Unió Europea
membre de la UE en la mesura que forma part d’Espanya, que és la que, el juny del 1985, va firmar el tractat d’adhesió al club europeu.
És una Catalunya que està travessant per un moment políticament confús després de les primeres inhabilitacions contra Mas (ja inhabilitat al seu dia per la CUP), Ortega i Rigau; després de les causes obertes contra Homs; el cas Palau i les comissions del 3%, i per les investigacions a Serra, Prenafeta i Alavedra, així com per les desavinences entre els partits que formen el bloc separatista al Parlament de Catalunya i l’amenaça de radicalitzar el procés que s’ha llançat des del grup que promou Acció a Punt (abans Acció Xirinacs) amb vagues, ocupació d’infraestructures vitals i altres accions si se suspengués l’encara secreta llei de transitorietat jurídica o s’inhabilités Puigdemont o Forcadell.
Barcelona està esperant que, amb el futur Brexit, Rajoy pugui obtenir per a la ciutat l’Agència Europea del Medicament, que actualment és a Londres; però és evident que això no prosperarà si, després d’una hipotètica independència, Catalunya deixa de formar part de la Unió Europea, en la qual està gràcies al fet que forma part del Regne d’Espanya. Alhora caldria pensar que amb la independència perdríem l’agència Joint Undertaking Euratom-ITER Fusió per a Energia que Barcelona acull en una de les torres Diagonal Litoral i que dona feina a uns 400 funcionaris europeus.
Celebrem el 25 de març i allunyem-nos del que pugui separar-nos de l’Europa en què molts confiem.