Un màrqueting sostenible
Dimarts va ser el dia mundial de l’Aigua i, per terra, mar i aire, vam rebre una allau de notícies relacionades amb aquest bé tan preuat. A La Vanguardia venia inserit un monogràfic especial que duia per títol “Les mil cares de l’aigua” i que ens informava del que hi té a veure: la regeneració, les depuradores, les dessaladores, el biogàs, els biofertilitzants... Tot presidit per una nota introductòria d’Àngel Simon, president executiu d’Agbar.
No sé si la celebració d’aquest dia hi té relació, però precisament aquesta setmana la cadena de supermercats Biocoop –amb 431 establiments a tot França– ha anunciat que deixa definitivament de vendre aigua embotellada en ampolles i garrafes de plàstic. És la primera cadena de súpers del món que fa aquest pas. El motiu és el nivell de contaminació que tot aquest plàstic suposa per al medi ambient. Al qual s’afegeix el grau de combustibles fòssils –petroli– que comporta traslladar-les des de la planta embotelladora fins al magatzem central i, des d’allà, als diferents supermercats. El president de l’empresa ho anuncia amb orgull:
Nota mental: deixar de fer el mitjamerda i beure aigua de l’aixeta, filtrada o no
“Hem pres aquesta decisió a l’última assemblea general. Considerem que la comercialització de l’aigua en ampolles és un negoci massa contaminant, que va contra els valors que defensem en aquesta empresa. Necessita d’una industria plàstica perjudicial per al medi ambient i s’ha de transportar amb camió, amb els corresponents consums d’energies fòssils, veritables verins per a l’ecologia”. Des d’ara, doncs, s’ha acabat l’aigua sense gas en aquesta cadena. Només en continuaran venent amb gas, però en ampolles de vidre. La decisió és inaudita perquè el producte més venut en els supermercats són precisament les ampolles i les garrafes de plàstic amb aigua, i fer-les desaparèixer de les prestatgeries significa que deixaran d’ingressar un milió i mig d’euros a l’any. Com que és una cadena en règim cooperatiu, des del 2009 els seus associats més conscienciats ja han anat deixant de vendre’n.
La part que més m’ha emocionat és que, com a alternativa, proposen als seus clients que beguin aigua de l’aixeta: “Zéro emballage et zéro transport en camion”. No havia vist mai que una empresa anés contra els seus interessos econòmics i proposés als seus clients una solució que farà que perdin tota aquesta pastarrufa. (Esclar que això fa que es puguin penjar la medalla d’ecologistes de pro.) Expliquen que, segons les autoritats sanitàries, l’aigua de l’aixeta és “un dels aliments més controlats”. I, si algú no està avesat a beure’n i li fa cosa, li aconsellen que la filtri, bé amb una d’aquestes gerres tipus Brita, amb carbó actiu, o bé per osmosi inversa, com aconsellava amb la seva veu prodigiosa Constantino Romero en anuncis radiofònics, fa molts anys. ¿Algú creu que alguna de les nostres cadenes de supermercats farà aquí el mateix que Biocoop a França? Jo no.