El lector exposa

Els gossos són els amos dels parcs de Gràcia

Visc al barri de Gràcia i sóc mare d’una nena d’un any i mig. Sóc, per tant, usuària recent d’alguns dels parcs infantils del barri, la majoria situats a les seves places. He pogut constatar que generalment els gossos hi campen amb absoluta llibertat, sense cap mena de lligam ni control aparent per part dels propietaris. Gossos grans i petits, feréstecs o no, d’amos joves i grans, sense distinció d’edat ni condició social.

Es deixen per a l’ús dels nens els espais tancats destinats als jocs infantils. Ja sabem que és per a la protecció dels petits, però al cap i a la fi provoca el curiós efecte que són els nens els elements pertorbadors tancats en gàbies, mentre que els animals tenen la resta de l’espai pel seu gaudi: orinen i defequen on els sembla, pugen als bancs, beuen aigua llepant el broc de les fonts i corren al seu aire entre parterres i terrasses.

No cal dir que els efectes col·laterals són també diversos: són nombrosos els propietaris que no recullen les deposicions dels seus gossos; i som molts els pares que evitem que els nostres fills facin ús de la font que ha llepat minuts abans un animal.

Cal constatar que en algun dels llocs esmentats (en concret, als jardins del Mestre Balcells) els gossos tenen el seu propi espai on poden córrer en llibertat, però això no sembla suficient. En tot cas, qualsevol sol·licitud que es fa als propietaris dels gossos en el sentit que els lliguin és rebuda amb mirada de menyspreu i, en general, nul resultat. “Intolerants” és el més suau que ens sentim dir quan intentem fer valdre els nostres drets de convivència ciutadana.

ALÍCIA SOLOZABAL I COLL

Barcelona