Una política pública de les emocions?

L’informe de les Nacions Unides mesura conceptes objectius i subjectius, i ha preguntat a més de mil persones de cada país. Així s’aconsegueix un retrat de la felicitat vinculat a les societats, però no es mesura el clima emocional, assenyala la professora Mireia Cabero (UOC). Amb Rafael Bisquerra, catedràtic de Psicopedagogia (UB), Cabero forma part de l’equip que fa força perquè el Govern s’impliqui en el benestar emocional de la ciutadania. És a dir, que hi hagi una cultura emocional pública per millorar la felicitat dels individus i de la societat. La felicitat de les persones, explica, està vinculada a tenir una sèrie de competències emocionals: ser conscients de les emocions, saber regular-les i tenir autonomia emocional i competències socials i per a la vida. Pot semblar senzill, però no ho és, i per això Cabero considera que hi ha d’haver un impuls governamental amb, per posar uns quants exemples, centres d’educació emocional als barris, polítiques de benestar als CAP i missatges socials dels poders públics i també dels mitjans de comunicació que generin climes emocionals positius. De moment, s’està duent a terme un experiment pilot a Breda i Hostalric. Les competències emocionals són les que t’ajuden a enfrontar-te a les dificultats, assenyala. /