Mercabarna tindrà un pavelló de productes ecològics
El mercat a l’engròs afronta un nou creixement coincidint amb el seu 50è aniversari
Mercabarna arriba al mig segle de vida mirant cap al futur, disposat a emprendre projectes per consolidar-se com un dels mercats a l’engròs més importants del sud d’Europa. El més rellevant és la construcció d’un pavelló destinat exclusivament als productes ecològics.
Segons ha pogut saber La Vanguardia, el nou edifici ocuparà 3.000 metres quadrats i comportarà una inversió inicial d’1,2 milions d’euros per part de l’empresa pública. En aquests moments s’està redactant el projecte inicial per poder després perfilar l’executiu i fer-ne pública la licitació. S’espera que la primera pedra arribi aquesta mateixa tardor i es posi en marxa l’any que ve.
“Responem així a una demanda ciutadana, que cada vegada es preocupa més per menjar aliments saludables”, assegura a aquest diari la presidenta de Mercabarna, Montserrat Ballarín. El nou mercat podrà “guanyar importància a poc a poc”, adverteix la regidora de Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona. És una iniciativa que neix amb ambició d’ampliar-se en un futur en funció del seu èxit. Val a dir que ara aquest tipus de venda ocupa el 2% del total del mercat, però s’espera que vagi en augment, com ja ha passat en altres països. Es pot arribar a construir un segon pavelló amb aquesta finalitat el dia que Mercabarna aconsegueixi ampliar les 90 hectàrees que ocupa en aquests moments.
No és l’únic repte que afronta. Fa pocs mesos va començar una “reforma de pes” del mercat de fruites i hortalisses i del de peix i marisc, segons explica el director general, Josep Tejedo. Gràcies a una inversió de 30 milions d’euros aconseguida amb col·laboració publicoprivada s’estan canviant els sostres, la distribució d’aigua, serveis... un rentat de cara per a unes infraestructures que començaven a estar desgastades pel pas del temps.
Sense ser aliè a la revolució tecnològica, Mercabarna també ha començat el seu procés de digitalització per “agilitzar els processos”, indica Ballarín. És un projecte a tres anys vista que, per a l’edil socialista, és una oportunitat de “repensar tot el que es fa amb l’ajuda de les noves tecnologies”. D’altra banda, també s’està canviant la infraestructura dels venedors que comercialitzen productes de proximitat. S’ha començat pels punts de venda de particulars i, en pocs mesos, s’invertiran 250.000 euros en un pavelló modern que reuneixi totes les cooperatives que treballen amb aquests productes.
A Mercabarna es malgasten 9.378 tones d’aliments anual-
ment, un 0,5% del total que es comercialitza, segons un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per evitar-ho, Mercabarna, Assocome (entitat que agrupa les empreses que formen part del polígon) i els majoristes de fruites i hortalisses i de peix s’han compromès a dur a terme un pla estratègic d’aprofitament alimentari. L’any que ve es construirà un centre on se separarà la matèria orgànica dels aliments en condicions aptes per consumir-se, que seran lliurats al Banc dels Aliments.
A més, Mercabarna ja ha començat a impulsar un canvi en el sistema de recollida de residus per implantar el de porta a porta entre els 160 majoristes. El 2016 es van donar 1.200 tones d’aliments aptes per al consum al
El mercat a l’engròs augmentarà les seves donacions al Banc dels Aliments
El repte és dissenyar productes de qualitat per menjar de manera “ràpida”
Banc dels Aliments, però se’n vol augmentar la xifra durant els pròxims anys.
Just ahir van començar els actes de celebració del 50è aniversari d’un pol econòmic on 7.500 persones treballen en 700 empreses diferents. Per allà hi passen, cada dia, 23.000 professionals entre majoristes, compradors, transportistes... Sempre hi ha activitat, les 24 hores del dia. Es calcula que la seva influència arriba a 10 milions de consumidors de Catalunya, Espanya i, gràcies a l’auge de l’exportació, també de la resta del món.
Es va aprofitar l’efemèride per presentar un estudi realitzat per la Fundació Alícia que analitza l’evolució de l’alimentació a Catalunya en l’últim mig segle. En aquest temps les famílies catalanes han passat de dedicar gairebé un 40% del seu pressupost a l’alimentació a dedicar-n’hi només un 15%. Altres canvis importants es van produir als anys setanta, amb la incorporació de la dona al mercat laboral, que va retallar el temps dedicat a la cuina de manera substancial. “A Barcelona i Catalunya encara es cuina amb producte fresc”, va reivindicar el director d’aquesta fundació, Toni Massanés.
La globalització, amb la introducció de productes que abans es consideraven exòtics com per exemple l’alvocat, també va canviar els hàbits. Dissenyar productes que es puguin consumir de manera “ràpida i en qualsevol lloc” sense que això suposi menys “qualitat” és un dels reptes de futur. Segons aquest estudi, actualment s’estan fent visibles els productes ecològics i es recuperen les varietats autòctones, fetes des de la proximitat.