El Canadà prohibeix les figures de cartró del primer ministre Justin Trudeau
Les il·lustracions d’aquest article permeten fer un joc. Quin és el Justin Trudeau autèntic i quin és el Justin Trudeau fals a mida real?
El primer ministre canadenc viu una lluna de mel amb ell mateix i amb el món liberal. És a dir, amb els progres, independentment del sexe, l’edat i la nacionalitat. Als Estats Units es prodiguen els admiradors de Trudeau en aquesta època de conspiranoics emboscats.
L’home de moda representa la bombolla del bon rotllo, en contrast amb el dirigent malhumorat i insultant del país veí, que arremet contra els refugiats, els immigrants, els negres, les dones, els expresidents, les personalitats més que respectades, els aliats internacionals i qualsevol, incloenthi els suposats amics que li porten la contrària.
Trudeau, de 45 anys, és una altra cosa. Jove, ben plantat, amb do de gents, pedigrí polític i retòrica amable. Com a reacció al president Donald Trump, que el mateix canadenc propicia amb les seves decisions governamentals, s’ha convertit en un valor en alça en el panorama global.
I com que la seva mà, la que convida la fillíssima Ivanka Trump al teatre a Nova York –avís per a xafarders: la seva dona també hi va anar–, no està a l’abast de la seva legió de fans dels Estats Units, l’ambaixada canadenca a Washington va trobar la solució per aprofitar el ganxo de Trudeau.
Si el de carn i ossos no pot arribar a tot arreu –per més diví que sembli, continua sent humà–, doncs se n’adquireix una rèplica idèntica de cartró. No és el mateix, però fa el fet en aquests temps instragràmics o de Snapchat en què es prioritzen les aparences, per falses que siguin.
L’ambaixada va pagar 147.79 dòlars –quantitat en què s’incor-
El fals Trudeau, pel qual l’ambaixada de Washington va pagar 148 dòlars, és una estrella d’Instagram
poren els 72.80 dòlars pel repartiment urgent d’un dia per l’altre– per disposar d’un Trudeau en la celebració del dia del Canadà del juny passat.
Una cosa similar van fer al consolat d’Atlanta amb motiu d’aquesta festa. El cas més recent es va registrar la setmana passada a Austin, a la celebració a la capital texana del festival artístic South by Southwest. El primer ministre, sense obrir la boca, donava la benvinguda a l’estand turístic oficial del Canadà. Malgrat que no va dir ni piu, la seva estampa va aconseguir un gran èxit posant a les selfies alienes.
La cosa, per frívola que sembli, ha adquirit el rang de qüestió d’Estat. “La marca del Canadà va molt més enllà del primer ministre”, va subratllar el líder del Partit Conservador, John Brassard, la tasca del qual va revelar el cost del que es va pagar pel suplantador.
Després d’aquesta queixa, el Ministeri d’Afers Exteriors ha prohibit a les missions diplomàtiques que utilitzin replicants del primer ministre. “Tenim constància que en algunes de les nostres missions als Estats Units van decidir comprar aquestes figures representatives, i els hem requerit que no les utilitzin més en la celebració d’esdeveniments”, va re- conèixer a la cadena local CBC el portaveu ministerial Michael O’Shaughnessy.
Hi va haver funcionaris que van avalar la iniciativa dels dobles de cartró perquè hi van veure un reclam publicitari potent. D’altres van avisar del risc, ja que pensen que s’emfatitzava en excés la figura del màxim mandatari.
Totes dues visions tenien raó. Si hagués estat la figura de Trump, es fan apostes que, en poca estona, li haurien posat les banyes del dimoni. Però amb Trudeau les fotos són amables. N’hi ha d’un to eròtic pujat, de l’estil “Se’t menjaria”, que no fan més que incrementar l’atractiu.
Però també ha sorgit l’opinió crítica, que escenifica el conservador Brassard. Li van portar el comentari amb safata: “Un retall a mida real en dues dimensions és probablement una metàfora perfecta del que representa Justin Trudeau”, va afirmar. “Tens la façana i molt poca substància al darrere”, va remarcar.
Ni tan sols Trudeau s’escapa de les males llengües. Ja se sap, hi ha gustos per a tot.
La prohibició arriba després que l’oposició digués que el país és molt més que el seu primer ministre