Quan vam començar a menjar amb presses

Des del primer moment ens vam adonar que les grans cadenes de moda o de mobles a preus assequibles estaven canviant la nostra manera de vestir-nos i de decorar el menjador o el dormitori. Amb el menjar de casa, encara que passés una cosa semblant, sempre ens va costar més de reconèixer-ho. I ara arrufem el nas quan llegim que un 38% del sou que una família destinava a omplir la nevera i el rebost el 1973 es va convertir en menys d’un 15% el 2015 i ens preguntem com va poder passar.

Durant l’últim mig segle moltíssims factors han anat canviant la nostra manera de menjar. Tants que costa de discernir quin paper va tenirhi cadascun: la pèrdua de població rural; el treball de la dona, que de desenvolupar-se a casa –sempre pendent del que es coïa lentament als fogons– es va prolongar fora; la invasió d’artefactes de cuina; les grans superfícies, i l’oblit d’unes receptes que requerien paciència i a casa ningú no té temps. En els últims cinquanta anys s’ha obert un mercat global; hi ha més informació que mai i la influència d’altres cultures ha enriquit la nostra paleta de sabors. Gairebé res no és exòtic perquè hi ha accés a gairebé tot i els nens desconeixen que per als seus pares o per als seus avis hi va haver ingredients que un dia van irrompre a casa com tota una modernitat. Aliments tan quotidians com la pinya, l’alvocat (que els hipsters han tornat a convertir en tendència a Instagram), les endívies o els kiwis. Es menjava millor? No necessàriament, i la memòria jugaria males passades si tastéssim alguns plats que ara enyorem. Si vam cometre algun error va ser, segurament, rendir-nos a les presses amb el risc de deixar de gaudir menjant.