L’addicció al joc va lligada a altres trastorns i es dispara entre els joves
La dependència és similar a la de les drogues, però en aquest cas no hi ha metadona
Se les coneix com a addiccions conductuals. No hi ha una substància concreta a què enganxar-se, com passa amb les drogues, però sí que es genera en la persona una dependència similar a la que provoca la ingesta d’estupefaents. L’addicció conductual s’ha fet més visible en una societat rendida a l’ús de les noves tecnologies, on l’addicció al joc ha trobat un nou filó. L’ordinador o els telèfons intel·ligents en són l’eina, com ho és la xeringa per a l’addicte a l’heroïna o el bar per a l’alcohòlic. Així doncs, l’origen del problema d’aquestes addiccions modernes provocades per les noves tecnologies no rau en aquells aparells que ens fan la vida més fàcil, si no en el contingut que hi corre o en les infinites possibilitats que ens ofereix la xarxa. Així ho afirma Ignacio Busarte, psiquiatre i membre de la Junta Directiva de la Societat Espanyola de Patologia Dual (SEPD).
L’addicció conductual és la perxa triada per als debats i ponències del I Congrés Mundial de la World Association of Dual, que sota el paraigua de la SEPD se celebra aquests dies a Madrid. I el joc patològic guanya en aquestes jornades un protagonisme especial. Per què? Respon Ignacio Busarte: “El joc patològic està inclòs en la classificació d’addiccions per les evidències neurocientífiques que permeten equiparar-lo a l’addicció de qualsevol substància. I aquesta addicció és entre dos i quatre vegades més freqüent entre joves d’edats compreses entre els dotze i disset anys que en adults”. Una altra advertència llançada per Busarte: “Entre el deu i el catorze per cent d’aquests adolescents corren el risc de desenvolupar una addicció al joc en la vida adulta”.
Els experts han constatat que per patir una addicció d’aquest tipus –aquí s’inclouen, a més del joc patològic, les compres compulsives, la dependència d’internet o el consum de pornografia– s’ha de produir el que els experts denominen “patologia dual”. O el que és el mateix, “aquest tipus d’addicció va lligada en la majoria de casos a altres trastorns mentals”, assegura Ignacio Busarte. Ansietat, hiperactivitat, comportaments obsessius i convulsius, dèficit d’atenció... Són alguns dels trastorns
Amb la xarxa l’alerta salta quan es roben hores de son, hi ha irritació i es descuida la feina del dia a dia
previs que afavoreixen l’addicció conductual. Per combatre el problema, afegeix aquest psiquiatre membre de la SEPD, “cal treballar més en la prevenció, a detectar a temps aquests trastorns en adolescents per tractar-los abans que sigui massa tard”. Si aquesta dependència està relacionada amb l’ús de l’ordinador o el telèfon, retirar aquests aparells no és la solució. No hi ha una metadona que supleixi la dependència a les noves tecnologies –com en els casos de drogoaddicció–, així que la batalla s’ha de centrar en el diagnòstic precoç o control dels continguts de la xarxa que consumeix aquella persona amb risc.
Pel que fa a l’addicció a internet (un altre tema tractat en aquestes jornades), el problema no són les hores d’ús d’aquestes tecnologies. “El que és determinant és el grau d’interferència que el temps que s’hi dedica causa en la vida quotidiana”, indica Enrique Echeburúa, catedràtic de Psicologia Clínica de la Universitat del País Basc.
Hi ha una llista d’alertes que avisen quan l’ús d’internet passa a conventir-se en addicció. La persona que pateix aquest problema sol autoenganyar-se i menteix quan se li pregunta quantes hores ha estat connectat. Els experts aconsellen actuar quan l’ús de les tecnologies roba hores de son, descuida activitats importants del dia a dia, fa que sorgeixi irritació quan un no es pot connectar o la persona s’aïlla del món real, no rendeix en els seus estudis i només es relaciona pel món cibernètic.