Una vida seguint els papes
Ja han arribat els caces que ha enviat el Rei”. Encara recordo aquesta frase, de Paloma Gómez Borrero, pronunciada amb l’emoció sincera d’una periodista que va fer de la informació papal la seva vida i que, malgrat haver superat amb escreix l’edat de jubilació, sentia encara el seu ofici amb la il·lusió del primer dia. Devia ser el viatge de Benet XVI a Santiago de Compostel·la i Barcelona, el novembre del 2010, o potser el de l’any següent, a la Jornada Mundial de la Joventut de Madrid. Viatjàvem a l’avió papal i de sobte, quan sobrevolàvem ja l’espai aeri espanyol, van aparèixer dos caces per escortar l’aparell d’Alitalia. No hi havia ironia ni segona intenció en el comentari de la Paloma. Era realment feliç de ser-hi i de veure aquell gest de respecte, de l’escorta aèria.
Una altra imatge que retinc de la veterana periodista, morta ahir a Madrid a 82 anys, després d’una breu malaltia, és la d’un sopar a Lisboa, a la riba del Tajo, el maig del 2010. Era una freda nit de primavera. Jo m’havia incorporat feia pocs mesos a la corresponsalia de Roma, procedent de Washington. La Paloma encadenava històries dels seus més de 120 viatges papals, explicava anècdotes, xafarderies. Sempre era propera i estava disposada a ajudar els col·legues novells en els combats vaticans. En aquells viatges en què la Paloma enviava cròniques a la cadena Cope em preguntava d’on treia la força per aguantar totes les incomoditats, les corregudes cap al centre de premsa i el fet d’haver de matinar tants, cosa a què ens obligava l’encarregat de premsa de la Santa Seu per lliurar-nos els discursos i homilies del dia. La Paloma ja tenia dificultats per caminar. Juan Lara, aleshores correspon- sal de l’agència Efe, solia estar a l’aguait per ajudar-la. Així i tot la periodista conservava les ganes d’explicar i, malgrat els seus problemes, continuava tot energia.
Gómez Borrero ha estat una institució a la televisió i la ràdio espanyoles, un rostre, una veu i, sobretot, un estil inconfusibles. Sabia transmetre com ningú l’emoció de l’espiritualitat. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que era ahir a Roma amb motiu dels actes del seixantè aniversari europeu, va expressar, a través del seu compte de Twitter, el condol a la família de Gómez Borrero. Rajoy la va definir com a “gran periodista i referent d’allò que Roma i el Vaticà significa per a nosaltres”.
Com ja va explicar en aquestes pàgines María-Paz López, que també va passar per la corresponsalia de Roma, la Paloma era adorada pel seu públic. Si la reconeixien els turistes espanyols a la plaça de Sant Pere, la paraven, entusiasmats i li demanaven autògrafs.
En el viatge a Madrid del 2011, l’aleshores portaveu vaticà, Federico Lombardi, va anunciar a l’avió que era l’aniversari de la Paloma. “Fa menys anys que viatges ha fet amb els papes”, va dir Lombardi, amb aquella finezza italiana tan pròpia del personatge, un jesuïta molt il·lustrat.
A la Paloma la va substituir a Roma, per a la Cope, una altra Paloma (García Ovejero), excel·lent professional que avui és el viceportaveu del Vaticà, la primera dona que ocupa aquest càrrec. A l’emissora dels bisbes algú deia ahir a la nit que se n’havia anat “la cap de la tribu, la gran matriarca del periodisme religiós”.
La Paloma ja no hi és. El consol és que, allà al cel, segur que ja està entrevistant Joan Pau II.