Una nova porta per a Baiona
L’arquitecte barceloní Josep Lluís Mateo va guanyar el 2006 un concurs per una obra de grans dimensions a la localitat bascofrancesa de Baiona. L’integraven 360 habitatges, un centre comercial, un hotel i aparcaments. En total, 70.000 metres quadrats construïts. Aquesta obra se situa a poca distància del nucli antic, entre el pont Henri Grenet (que va cap al nord, en direcció a Bordeus, salvant el riu Adour), i l’avinguda Bab, per on s’arriba a Baiona des de Biarritz. Aquesta situació urbana, que és rotular, ha valgut al complex el sobrenom de porta de Baiona. No perquè sigui l’única, però sí perquè pot ser considerada una de les que hi ha.
El projecte de Mateo es divideix en dos grans edificis, tots dos amb façana fluvial, també a l’avinguda Bab, i enfrontats entre si. Les plantes són diferents. Quadrada la de Marinadour, destinat a habitatges, centre comercial i aparcaments, i amb dos grans patis verds a dins. I en forma d’ela la del Rivadour, que acull habitatges i l’hotel. Atesa la considerable dimensió de les dues edificacions, Mateo ha optat per diversos recursos: cobertes inclinades, línies de cornisa discontínues, torres i obertures monumentals per on entra la llum i on es configuren miradors sobre la ciutat o el riu. També ha fet ús d’un seguit de materials i revestiments que van des del formigó, el vidre (que és doble a les façanes més sorolloses) o el zinc fins a la fusta, i reaccionen amb diferents brillantors a la insolació.
Al Marinadour, que és el bloc més dens i de menys alçària, destaquen els patis que esmentàvem, amb el seu tapís verd, les se- ves ondulacions i la seva inesperada tranquil·litat, malgrat el continu trànsit circumdant. Al Rivadour, amb fins a nou plantes sobre superfície, destaca l’airosa silueta lateral de l’hotel, fet en formigó blanc. També, en clau més discreta, els habitatges posteriors, que van parangonant la seva alçària amb les dels edificis veïns preexistents.
Cal esmentar a banda el petit parc situat entre els dos blocs. Per aconseguir-lo, l’arquitecte va proposar de construir un viaducte i elevar el trànsit rodat, rotonda inclosa, per sobre. I l’Ajuntament Arquitecte: Josep Lluís Mateo Ubicació: Baiona (França). Al costat del pont Henri Grenet, sobre el riu Adour va acceptar la proposta. No es pot dir que aquest miniparc sigui un espai públic enorme ni folgat, però sí que facilita la connexió entre els blocs i ofereix una àrea de relació als veïns, a més de les que ja hi havia a les terrasses comunitàries.
Una promoció de tan notables dimensions requereix, abans de la solució arquitectònica, un plantejament urbà. Mateo va serne conscient, va tenir ocasió de proposar el seu pla i va tenir la fortuna que fos escoltat i assumit. Uns edificis d’aquestes dimensions aconsellen desplegar certs recursos expressius que evitin una impressió d’excés de pes o de massa. Mateo també va ser conscient d’això i en la seva obra s’alternen les façanes rectilínies amb altres de cal·ligrafia canviant, així com diferents combinacions de materials. Aquestes últimes sempre poden suscitar en el visitant opinions divergents, en funció de si li semblen més o menys reeixides. Però la vocació urbana d’aquesta obra arquitectònica queda fora de discussió.