Horror a l’hipermercat
Sears, empresa americana de grans magatzems, fa constar a l’últim informe anual que “existeixen dubtes substancials sobre la capacitat de la companyia per continuar operant”. Hi ha empreses que utilitzen l’informe anual per embellir la realitat, però els gestors americans són de vegades molt directes. Sears va néixer a finals del segle XIX i en la dècada dels cinquanta dir Sears era dir grans magatzems. Ara amenaça de tancar, i amb ella un capítol important de la història del comerç.
Barcelona ha tingut una relació especial amb Sears. Va ser a la ciutat, a l’avinguda Diagonal al costat de la plaça Francesc Macià, on Sears es va instal·lar el 1967 (i allà va romandre fins al 1983, quan va ser fagocitada per Galerías Preciados). Els que la van freqüentar recorden l’impacte que van tenir en visitar-la: els Estats Units eren aleshores el planeta Venus, i les seves lleixes eren plenes de productes arribats d’un altre món. Va ser el mateix estat de xoc que va tenir la gent de la perifèria molt més tard, el 1978, quan va obrir Hiper Vallès, que tothom coneixia com “el Prica”. Era la commoció que provoca l’abundància. Perquè això eren els grans magatzems i els centres comercials que van arribar més tard: l’aparador del capitalisme en els que van ser els millors anys. Costa d’entendre-ho ara, en l’era d’internet. Però la gent anava a aquells llocs a passar la tarda del dissabte, a passejar hores i hores, a lligar, a fer voltes amb el carro, a menjar i també a comprar.
Era la societat de consum. I la identificació del centre comercial amb aquell capitalisme era tan estreta, que quan
Internet i una classe mitjana fràgil enfosqueixen l’edat d’or del consum i el seu fetitxe: el centre comercial
George A. Romero (el pare del cinema de morts vivents) va filmar la seva segona millor pel·lícula el 1978 (Dawn of the dead, titulada aquí Zombi) va col·locar els últims supervivents del gènere humà a l’interior d’un centre comercial.
Aquella apocalipsi potser ha arribat. Quaranta anys després, els Estats Units pateixen una epidèmia de tancaments de companyies com Sears, Macy’s JC Penney i desenes de menys conegudes. I amb elles, els dels centres comercials que els servien d’espai (malls), un negoci immobiliari cada vegada menys rendible. Business Insider ha publicat aquesta setmana al web un reportatge fotogràfic estremidor, una col·lecció d’imatges de centres comercials buits i abandonats Qui ha estat l’autor de l’assassinat? El sospitós més gran sembla que és la compra per internet. Però no ha actuat sol. Ho ha fet cavalcant a cavall d’una fràgil classe mitjana que ha sortit de la crisi bastant escaldada i amb un poder adquisitiu més baix. I després hi ha els joves, que sembla que fan de la necessitat virtut: consumir no està de moda, com si tots s’haguessin fet hipsters de cop.
La societat de consum va ser criticada per banal i alienadora. Però ara, que sembla estar en hores baixes, se l’enyora perquè era més inclusiva i arribava a tothom. Benvinguts al món desconegut.