El BMN perd 39 milions el 2016 pels sanejaments

El BMN, banc controlat en un 65% per l’Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), va tornar als números vermells el 2016 al perdre 39 milions d’euros. Segons l’entitat, els resultats negatius s’expliquen per la caiguda dels principals marges i l’esforç en provisions. L’entitat, fruit de la fusió de les caixes de Múrcia, Granada, Penedès i Sa Nostra, va destinar 422 milions d’euros a dotacions, dels quals 119 milions van ser provisions extraordinàries. Sense aquest esforç excepcional, el resultat del banc hauria estat positiu, encara que molt pobre, de tan sols 44 milions.

En un fet rellevant remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el BMN –del qual va ser conseller Luis de Guindos abans de ser ministre d’Economia– va explicar que a tancament del 2016 la taxa de morositat del grup va baixar fins al 10,8%. El banc també va rebaixar la cartera d’immobles adjudicats gràcies a unes vendes de 199 milions, un 30% per sobre de les de l’any anterior.

El BMN va ser un dels molts grups bancaris formats amb l’impuls del Govern i del Banc d’Espanya a començaments d’aquesta dècada per intentar esquivar la crisi. L’entitat va néixer el 2010 i va ser capaç d’aguantar les primeres escomeses, però va acabar sent nacionalitzada el 2013 i va rebre ajuts públics per més de 1.600 milions d’euros per capitalitzar-se en un moment en què era impossible fer-ho al mercat. Anys després, amb el projecte de treure-la a borsa al bagul dels records, el Govern ha constatat que és impossible recuperar els diners i, després d’una subhasta merament formal i sense cap oferta sobre la taula, ha optat per integrar el BMN a Bankia per maximitzar-ne el valor.