“Armstrong, després d’anar a la Lluna, va baixar a la cova Tayos”
Tinc 58 anys. Soc de Madrid. Soc reporter, i director i productor de documentals. Estic casat i tinc una filla (26). Política? Aquesta humanitat s’enfonsarà a causa de la corrupció. Déu? Seria desolador que no hi hagués res... M’interessen les civilitzaci
Càmera a l’espatlla i... ...i a gravar enclavaments misteriosos a Indonèsia, Amazònia, Àfrica, les Antilles...
Misteriosos?
Mons ocults, els anomeno llocs encantats on passen coses estranyes, enigmàtiques, sorprenents...
Des de quan l’atreuen?
Vaig ser fotògraf i reporter de guerra a Nicaragua, el Salvador, Panamà, Iugoslàvia, Armènia, Txetxènia, l’Iraq envaït per Bush... Fins que vaig decidir que hi ha coses més interessants.
Veure mort contínuament descoratja.
Vaig veure el lladronici al museu de Bagdad quan va caure Saddam: van robar-hi tresors. Algunes peces reapareixen, però les tauletes sumèries no.
Quines tauletes són?
Tauletes de fang amb escriptura cuneïforme, algunes de fa 5.000 anys, primera escriptura de la humanitat: tracta d’éssers alats arribats d’altres mons.
Quedem-nos en aquest món: què és el més estrany que ha vist?
“Puc matar una gallina amb una cançó”, em va dir un xaman a Iquitos, al Perú. El vaig desafiar, li vaig portar una gallina... I què va passar? La vaig posar a terra davant seu. Quieta, el va mirar. El xaman es va posar a cantar. Al cap de poca estona, una gota de sang li queia del bec, va aletejar... i va morir!
Què investiga, ara?
He tornat de la selva amazònica equatoriana, després de baixar a una de les coves més remotes i enigmàtiques del planeta.
Quina cova?
La cova dels Tayos, avenc recòndit al qual arribes després de cinc dies per corriols enfangats a la jungla. Molt pocs hem baixat als seus cent metres de profunditat.
I què té d’especial?
L’astronauta Neil Armstrong, quan va tornar de la Lluna, es va obsessionar a baixar a la cova.
Armstrong? Per què?
Ho va aconseguir el 1972, i va declarar: “He estat el primer a anar allà dalt...i volia ser el primer de anar aquí baix”. I sabem que es va endur algunes coses d’aquesta cova.
Què es va endur?
Quatre caixes grosses de fusta plenes de... terra?, ceràmica?, petròglifs?, objectes sagrats?, el llibre d’or masònic...?
Què vol dir?
Armstrong era grau 32 de la maçoneria. Aquelles
caixes són en parador desconegut. En el 25è aniversari d’haver trepitjat la Lluna, Armstrong va comentar: “És l’hora d’explicar el que va passar realment”. La NASA va dir que repapiejava, i la cinta va desaparèixer.
Hi ha cap relació entre la Lluna i la cova?
Allà baix he vist estructures que no semblen naturals: parets massa polides, angles massa exactes, blocs tallats amb massa precisió...
I té alguna hipòtesi?
Que Armstrong va veure edificacions semblants a la Lluna. Ho sosté l’amic J.J. Benítez: serien vestigis d’altres humanitats anteriors a la nostra, i jo comparteixo aquesta idea!
És molt absurd, si no aporta proves.
N’hi ha indicis en més llocs: he recorregut altres mons subterranis enigmàtics.
On?
A la Capadòcia, a les Cèlebes, a Irian Jaya, al llac Titicaca, a l’illa de Pasqua...
Dona molt de joc, l’illa de Pasqua...
Allà també he vist coves subterrànies i subaquàtiques, amb vestigis humans. Alguna cosa succeïa a la seva superfície perquè aquella gent busqués refugi en llocs ocults.
Com ara què?
Alguna cosa que els terroritzava: la por ens mou a amagar-nos sota terra. A la Capadòcia, a l’actual Turquia, hi ha més de dues-centes ciutats subterrànies que podrien allotjar unes deu mil persones.
Creia que eren amagatalls cristians.
No, els cristians van aprofitar aquelles coves, però eren galeries subterrànies de milers d’anys enrere. Moltes tradicions guarden memòria d’un inframon remot.
Un altre món allà baix, sota terra?
A l’Himàlaia perviu l’ancestral llegenda d’Agartha, civilització d’il·luminats i savis que viuen sota terra. I a Occident vam formular la teoria de la Terra Buida.
Es refereix a la faula de Jules Verne.
Verne es va inspirar en Edmund Halley, astrònom que el 1705 va descobrir l’òrbita del cometa que porta el seu nom: Halley va consultar el seu genial amic Isaac Newton i va concloure que la Terra és buida, sota una escorça de mil quilòmetres! Els submarins nazis buscaven entrades per l’Antàrtida.
Gairebé crec més allò de la gallina.
A mi enigmes com el del llac Titicaca em fan pensar: el comandant Cousteau hi va veure al fons alguna cosa que va ocultar.
Més empremtes d’una altra humanitat?
Segurament, igual que les pistes de Nazca, igual que la ciutat de Tiahuanaco, o els testimonis arqueològics de la cova de Tayos, ara ocults als soterranis del Vaticà.
Al Vaticà amaguen coses de la cova?
Un sacerdot catòlic, el pare Crespi, va baixar abans que Armstrong a la cova i va enviar objectes al Vaticà. Un sacerdot espanyol em va mostrar caixes apilades en un magatzem vaticà i em va dir: “Fill meu, tot això no tornarà a veure mai la llum del dia”.