AMB ELS PREJUDICIS A SOBRE

“Quan veig els mercats d’antiguitats a Alemanya, penso: d’on venen totes aquelles coses?”, clama a classe una israeliana, evocant el patrimoni robat a jueus assassinats en l’Holocaust. Esclar que a la seva mare a Tel Aviv no la va afectar que ella es mudés a Berlín, capital des d’on els nazis van organitzar tanta atrocitat, perquè –ens alerta l’actriu mirant directament a la platea– li havia donat abans un disgust molt més gran: casar-se amb un palestí. Mentre el professor intenta posar pau, el marit palestí explica festivament que quan coneix un sirià a Berlín, el que més li agrada és “sentir tots aquells relats d’horror sobre matances, execucions, violacions ... com a Joc de trons ”; i confessa que s’imagina les dones saudites “completament nues sota del nicab”. I el sirià lamenta que per treballar a Alemanya necessita 30 documents, entre els quals “el certificat de naixement, i per sol·licitar-lo a la ciutat de Deir ez-Zor, que està en mans de l’Estat Islàmic, hauria de parlar amb l’EI”. Per a horror del professor, el jove deixa anar que preferia Al-Qaida, però que ara simpatitza amb l’EI (després aclareix que tot és broma). The situation va ser seleccionada per al Theatertreffen, certamen que reuneix a deu obres innovadores de la temporada, i va guanyar el títol de millor producció del 2016. Discorre en alemany, anglès, àrab i hebreu –amb subtítols–, sempre dins d’aquella classe de llengua alemanya per a estrangers. Allà la gramàtica és el menor dels seus problemes; tots s’han emportat cap a Europa els prejudicis que tenien als seus països d’origen, i topen amb els prejudicis que els dediquen els alemanys.