L’alcaldessa de la capital de l’Àrtic
KRISTIN RØYMO ADMINISTRA LA RICA CIUTAT DE TROMSØ, UN POL TURÍSTIC DE NORUEGA QUE VIU DEL PEIX PERÒ TAMBÉ DE LA BIOTECNOLOGIA
Des de casa seva, Kristin Røymo (Vestvågøy, 1973) veu molt de prop les balenes que s’acosten a la costa noruega per alimentar-se dels bancs d’arengs. L’albirament d’orques i balenes amb gep s’ha convertit en un dels atractius turístics de Tromsø, la ciutat noruega que va ser triada capital de l’Àrtic i de la qual Røymo és alcaldessa des del 2015. “Els vaixells s’aproximen a la costa i les balenes estan per allà, és fantàstic, milers de balenes que s’acosten tant als vaixells que gairebé es poden tocar i milers i milers de persones que venen atretes per elles, benvingudes!”, assegura l’alcaldessa, rient.
Kristin Røymo ha estat aquesta setmana a Barcelona per participar en una jornada sobre experiències de diplomàcia municipal en l’àmbit europeu, organitzada per Diplocat i la Diputació de Barcelona. “Coneixia la ciutat d’haver-la visitat a l’estiu com a turista i a part del clima i dels vostres horaris, em va sorprendre que tot estigués tan ple de gent”, assegura. Tromsø es troba també ara en un moment crític, en què, com Barcelona, pot morir d’èxit. “Som vulnerables als canvis motivats per l’arribada en massa del turisme, no podem absorbir-lo com Barcelona perquè som molt més petits”, subratlla.
Amb una població de 75.000 habitants, Tromsø té una activitat comercial i cultural creixent, en la qual les indústries pesquera i petrolífera cedeixen terreny a les empreses de biotecnologia i enginyeria satèl·lit. També és un important pol d’atracció turística, sobretot de la Xina. “Per això estem construint hotels, però ens trobem en un moment crític perquè la moneda no és tan forta com anys enrere, per la situació del petroli, i si hi ha 1.300 milions de xinesos no sé quants vindran a Noruega o a Tromsø!, però ara mateix n’hi ha molts”, assegura.
Kristin Røymo va estudiar un grau combinat de Ciències Polítiques, Psicologia, Pedagogia i Economia i després un màster en Pau i Transformació de Conflictes, a la Universitat Àrtica de Noruega, amb seu a Tromsø. El 1999 va començar la seva carrera política quan va entrar en el Consell Municipal com a regidora del Partit Laborista i després va treballar com a consellera política del Ministeri d’Afers Exteriors noruec. Tot i això, fins al 2011 que va ser elegida líder de l’oposició es dedicava a la política les tardes i els caps de setmana. Durant aquell temps va combinar llocs de treball diversos, en una fàbrica tallant peix, com a mestra en una escola infantil, professora de secundària i terapeuta en un centre de rehabilitació de drogoaddictes severs. El 1995 va tenir el seu únic fill, que avui té 22 anys.
“La meva família eren pescadors, ningú no s’havia dedicat a la política, però a una edat molt primerenca em vaig sentir concernida pels problemes globals i, en concret, em va causar una gran preocupació el tema de la fam al món”, explica. Sobre la taula del seu despatx, els problemes són d’una índole ben diferent. Noruega és un país dur pel que fa al clima i la falta de llum solar, però té un alt nivell de vida, petroli i altres recursos naturals, un indubtable atractiu turístic i, segons l’índex de felicitat publicat dilluns pel Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides, els seus habitants són els més feliços, atenent a indicadors com el producte interior brut, els ajuts socials, l’esperança de vida, la llibertat, la generositat i la falta de corrupció. “La riquesa compta –valora Røymo–, tenir una casa calenta quan fora hi ha tempesta, però crec que el component real de la felicitat és l’educació i el coneixement. Els noruecs tenim una història de supervivència, fa 120 anys érem els més pobres d’Europa i llavors vam trobar petroli i per fortuna no el vam privatitzar. Així que tenim un sentit molt fort de pertinença a una comunitat i sentim que la vida és plena d’oportunitats i de responsabilitat. Per a nosaltres la llibertat és viure en la nostra comunitat, amb els nostres recursos i també tenim un sentit ètic del treball molt arrelat”.
Al maig, els alcaldes de les principals ciutats àrtiques es reuniran a Fairbanks (Alaska) per abordar temes d’interès comú. Un dels punts calents de debat és entre conservació o desenvolupament i Tromsø viu aquest dilema. “El bacallà de l’Atlàntic Nord arriba cada hivern a les nostres costes per fresar i ens permet capturar-lo, però què passa si hi ha una explosió en una planta petrolífera?”, assenyala Kristin Røymo, que assegura que el debat és viu també al Consell Municipal i fins i tot al seu partit.
Però no és la seva única preocupació. “Tenim una gran necessitat d’inversions i d’infraestructures”, assenyala. Envien peix al Japó a través d’Hèlsinki en 24 hores, però necessiten millors carreteres perquè la neu no els impedeixi connectar amb els seus mercats. “També hi ha una gran demanda de cases i la construcció està sobreescalfant l’economia, pugen els preus... hem de ser cauts, sabem el que va passar a Espanya”, diu.
Per sort, allà hi ha les balenes i sobretot les aurores boreals, que dinamitzen el turisme. A 300 quilòmetres per sobre del cercle polar àrtic, Tromsø es troba en el centre de la zona geogràfica on es veuen més bé. “Venen molts japonesos en la temporada d’aurores boreals, del setembre a l’abril, pensen que tenen algun element afrodisíac i planifiquen la procreació, creuen que hi influeixen positivament. Potser per això els noruecs som els més feliços, especialment a les zones del nord!”, fa broma Røymo.
“Arriben milers de balenes a la nostra costa i milers de persones atretes per elles, benvingudes!” Com Barcelona, la ciutat de Tromsø està inquieta pel boom del turisme i la pressió immobiliària