L’heroi de Westminster
EL DIPUTAT BRITÀNIC, QUE VA PERDRE EL SEU GERMÀ EN ELS ATEMPTATS DE BALI, VA SORTIR CORRENTS PER SOCÓRRER EL POLICIA APUNYALAT A LONDRES
Fill d’una família cosmopolita, abans d’entrar en política va ser soldat i va treballar a la City
Diuen que és en les situacions límit quan la gent mostra la seva veritable naturalesa. El moment de Tobias Ellwood, un diputat britànic tory de 50 anys, reservista de l’exèrcit i pare de dos nens, va arribar aquest dimecres. Quan la por es va apoderar del Parlament de Westminster després de l’atemptat ocorregut a les seves portes, quan l’assenyat hagués estat córrer per posar-se fora de perill com feien tots, quan ningú no sabia si el terrorista havia estat neutralitzat o encara hi havia perill, ell no va dubtar: va sortir com una fletxa a ajudar.
A fora, sobre les llambordes, es dessagnava l’agent Keith Palmer, apunyalat amb acarnissament. Ellwood va fer el que va poder per mantenir-lo amb vida: massatges, boca a boca, li va pressionar les ferides per aturar l’hemorràgia. No ho va aconseguir però, per al món, el diputat amb el front tacat de sang ja és l’heroi de Westminster.
La seva biografia ajuda a explicar-ho. Ellwood ja havia patit en carn pròpia el terrorisme: el seu germà gran va ser una de les 202 víctimes dels atemptats de Bali del 2002. Jonathan, un professor d’Història de 39 anys que treballava al Vietnam, era a Indonèsia per una conferència i aquella nit havia sortit. El va matar la segona bomba, la més potent, a la discoteca Sari.
Va ser Tobias qui va volar a Bali sabent que l’esperava una bossa, amb el número 157, que contenia les probables restes del germà. El va identificar per la cicatriu d’una operació. “Llavors ho vaig saber amb certesa –va explicar–. Vaig trucar a la mare i li vaig dir: És en Jonathan”. Repatriar el cos va ser un suplici i els Ellwood van criticar la poca ajuda del Govern britànic. De tornada, Tobias va treballar amb el ministre d’Exteriors de Tony Blair, Jack Straw, perquè el Foreign Office estigués més preparat per assistir a les víctimes.
Va ser un cop dur per a una família cosmopolita, en la qual la tolerància és un valor suprem. El pare, Peter, va treballar per a l’ONU –per això Tobias va néixer a Nova York i va créixer a Bonn i Viena– i la mare, Caroline, era professora, experta en història i cultura islàmica. “Com podem continuar ensenyant tolerància i comprensió multicultural quan els professors que transmeten aquest missatge són morts pels terroristes?”, es va preguntar Caroline en un article publicat a The
Independent dies després de l’atemptat, en el qual instava a no etiquetar tots els musulmans com a terroristes i a “estudiar la història i la cultura de l’islam per fer judicis equilibrats i no caure en reaccions impulsives”.
Si els seus dos germans van seguir la mare com a professors, Tobias va optar, després de la universitat, per l’exèrcit. Va servir cinc anys, entre 1991 i 1996, amb els Royal Green Jackets, un regiment d’infanteria en el qual va assolir el rang de capità. Va estar destinat, entre altres llocs, a Irlanda del Nord, Kuwait, Gibraltar o Bòsnia.
Va deixar l’exèrcit per entrar en el món dels negocis. Va estudiar un MBA, va treballar a la Borsa de Londres i després en un bufet d’advocat. I d’allà va saltar a la política. El 2001 es va presentar per primera vegada a les eleccions legislatives pel Partit Conservador, però va ser derrotat pel candidat laborista. El 2005 ho va aconseguir presentantse en un bastió tory.
Aquell mateix any es va casar amb la Hannah, una advocada d’empresa, amb qui té dos fills, Alexander i Oscar. La família viu a Dorset i ell té llogat un apartament a Londres. Fa un parell d’anys, el mateix Ellwood que avui és aclamat va ser vituperat per demanar un augment salarial per als diputats. “No hauria pensat mai que hauria d’anar comptant els cèntims a la meva edat”, es va queixar. Un comentari que va indignar perquè el seu sou era de 100.000 euros anuals. A l’exèrcit, va dir, cobraria més.
Sotssecretari d’Estat del Ministeri d’Exteriors, va fer campanya contra el Brexit, a diferència de molts col·legues Encarregat de l’Orient Mitjà i l’Àfrica, tracta diàriament sobre terrorisme. I tot i això, després que l’agent Palmer se li morís a les mans, Tobias Ellwood es va rebel·lar: “Quin món tan boig!”.