Convertir les experiències en dades

AL diari d’ahir publicàvem una fotografia de Sam Coats (Times), feta instants després de ser abatut el terrorista Adrian Russell, i en què s’aprecia igualment el policia Keith Palmer a terra després de ser apunyalat. El que més sorprèn de la imatge –encara no hi ha ningú que atengui les víctimes– són dos joves que, en comptes d’acostar-se a ajudar, immortalitzen amb el mòbil el moment. Yuval Noah Harari (Homo Deus) diu que aquestes actituds no ens han d’estranyar. Aquest professor manté que hem passat d’una societat humanista, on buscàvem al nostre interior el sentit de tot el que passa, a una altra de dataista en què les experiències no tenen valor si no són compartides. Fa vint anys, els turistes japonesos eren objecte de rialles pel seu afany de fotografiar-ho tot, ara això és una pràctica planetària. Escriu Harari: “Si anem a l’Índia i veiem un elefant, no el mirem i ens preguntem què sento; estem massa atrafegats buscant el nostre telèfon intel·ligent, fent la fotografia , publicant -la a Faceboock i després comprovant el nostre compte cada dos minuts per veure quants m’agrada ens ha donat.

Els millennials senten la necessitat de convertir les seves experiències en dades, que és una manera de demostrar-nos i demostrar-se que tenen un valor. El valor no és tant tenir les experiències com transformar-les en dades que flueixin per la xarxes. Un millennial és aquell que s’asseu a menjar en un restaurant i, abans de tastar el plat, treu el mòbil de la seva butxaca i penja la imatge de la vianda que li acaben de servir a Instagram.

Harari no considera que el dataisme sigui antihumanista, ja que no té res en contra de les experiències humanes: simplement no creu que siguin intrínsecament valuoses. Així que, si un dia ens atropellen pel carrer, al màxim a què podem d’aspirar és a ser capaços de sobreviure per poder posar

m’agrada quan algú pugi la nostra imatge malmesa a les xarxes socials.