Donald Trump
Els estrategs del president volen venjança però el Congrés demana calma i un acostament als demòcrates
PRESIDENT DELS ESTATS UNITS
No és el seu primer fracàs –i no fa ni cent dies que ocupa el càrrec–, però ara es tracta de la seva principal promesa electoral: enterrar l’Obamacare. Els seus assessors exigeixen represàlies exemplars contra els desertors republicans.
Res del que ha passat des que el 20 de gener Donald Trump va prendre possessió com a president dels Estats Units no està sortint segons el que ell tenia previst, però el fracàs de la seva principal promesa electoral –la derogació i substitució de l’Obamacare – ha estat encaixada com una catàstrofe que exigeix un canvi de plans immediat.
Tal com va anunciar Paul Ryan, el president de la Cambra de Representants, els republicans aparquen de moment l’obsessió contra l’Obamacare i se centraran en les iniciatives que generen més consens intern: “Continuarem endavant amb la resta del nostre programa perquè tenim grans plans ambiciosos per millorar la vida de les persones en aquest país –va dir–. Volem assegurar la frontera, reconstruir les nostres forces armades, posar el dèficit sota control, modernitzar les infraestructures i dur a terme la reforma fiscal”.
Tot i que el canvi de guió més significatiu el va plantejar el mateix Trump. Primer va culpar els demòcrates del fet que els republicans no li donessin prou suport amb algun sarcasme: “Tots hem après molt sobre la lleialtat”, va dir. Després va despenjar el telèfon i va trucar personalment al periodista del Washington Post Robert Costa, i entre altres coses li va dir: “El millor és deixar que l’Obamacare exploti i després arribar a un acord amb els demòcrates, a un bonic acord unificat”.
L’estratègia de buscar acords amb els demòcrates és ara el gran debat polític a Washington que interpel·la també el partit de la minoria, on tampoc no regna el consens. Els defensors d’establir canals de diàleg i pacte amb els republicans per evitar els estralls d’una ofensiva ultra-conservadora s’enfronten amb els que creuen que col·laborar amb l’Administració Trump els allunyarà encara més de les seves bases.
Tanmateix, amb la finalitat que la política dels Estats Units torni a unes vies més normals, Trump haurà de gestionar les diferències estratègiques entre l’staff de la Casa Blanca i els líders del Congrés que el fiasco del Trumpcare no ha fet més que agreujar. La crisi republicana s’ha convertit en un serial polític transmès pràcticament en directe pels canals de notícies, mentre els diaris revelen amb tots els ets i uts els aspectes d’una batalla interna que, si Trump no hi posa remei, fa preveure una legislació molt convulsa.
Els assessors del president a la Casa Blanca mostren ganes de revenja i proposen represàlies exemplars contra els desertors que es van negar a donar suport al projecte presidencial, mentre que els líders del Congrés demanen abans que res molta calma, tal com acostuma a passar als sinistres.
Steve Bannon, l’extremista cap d’estratègia de la Casa Blanca, i Marc Short, l’encarregat de Trump per als assumptes legislatius, van intentar que se celebrés la votació a la Cambra de Representants perquè es posessin en evidència els republicans partidaris del no. Per una vegada, Trump no va fer cas a Bannon i va optar per la retirada, però Bannon, que s’havia enfrontat furiosament als dissidents, es va entossudir a elaborar la llista negra dels traïdors per prendre represàlies.
Paul Ryan, el líder de la Cambra de Representants, amb més experiència en el funcionament del Congrés, va convèncer Trump que no estaven en condicions d’adoptar represàlies immediatament, perquè corrien el risc d’afegir més llenya al foc i posar en perill l’aprovació del sostre de despesa i l’autorització de l’augment del deute. Un fracàs en els assumptes pressupostaris suposaria el tancament del Govern. Ryan també aposta per explorar les possibilitats de diàleg amb els demòcrates, que fins ara ni tan sols s’ha intentat.
La situació de Trump recorda la tornada d’una cançó (Stuck in the middle with you) que van popularitzar als anys setanta Stealers Wheel i la Steve Miller Band, i Quentin Tarantino a Reservoir dogs: “Pallassos a la meva esquerra, jokers a la meva dreta i jo aquí, atrapat al mig amb vostè”.
Si la Casa Blanca pren represàlies contra els dissidents, s’arrisca a patir derrotes pitjors
Els demòcrates també afronten el debat sobre si cal col·laborar o atacar