L’UKIP s’enfonsa
Carswell deixa el partit populista enmig de les lluites pel lideratge
La dimissió de l’únic parlamentari que es postulava per l’UKIP certifica la crisi del partit que va néixer amb l’objectiu de treure la Gran Bretanya de la UE, un objectiu ja assolit després del qual no sembla haver-hi lloc per a la formació que encapçala Nigel Farage.
Els de l’UKIP semblen decidits ara a ser el capità Aranya. Embarquen el país en el Brexit i es queden a terra. O més ben dit, es posen a discutir a cops de puny qui serà el capità i acaben veient que han salpat sense ells. L’últim capítol del vergonyós periple que porta el Partit per la Independència del Regne Unit des del referèndum l’ha protagonitzat Douglas Carswell, l’únic diputat que tenien al Parlament britànic.
Carswell va anunciar ahir que deixava el partit. A més, fidel a l’estil que han demostrat els membres de l’UKIP, va dir que no pensava dimitir i deixar que un altre ocupés l’escó, sinó que continuarà al Parlament com a independent.
La justificació que va donar tampoc no es queda curta. Segons Carswell, el principal objectiu del partit era aconseguir que la Gran Bretanya deixés la Unió Europea. Això ja s’ha fet, perquè el Parlament va votar-hi a favor i la primera ministra, Theresa May, n’oficialitzarà dimecres la sortida invocant el famós article 50 del tractat, que obrirà les negociacions amb Brussel·les. “Després de 24 anys (l’UKIP feia dues dècades que intentava convèncer els britànics), l’abril del 2019 ja no formarem part del la UE. Ho hem aconseguit. El Brexit està en bones mans”, va assegurar Carswell. Ara, segons la seva opinió, ell ja pot centrar-se en altres coses.
La realitat de la història és que, des del referèndum del juny, l’UKIP s’enfonsa en lluites intestines. Carswell, que abans va formar part dels tories, s’ha enfrontat les últimes setmanes obertament amb el principal donant de l’UKIP, Arron Banks, que s’ha situat al costat del líder que durant tots aquests anys ha dirigit el partit, Nigel Farage.
Fa temps que Farage i Carswell estan enfrontats. Carswell el considerava ja arraconat, una vegada que Farage va deixar la presidència i es va dedicar més a fer la cort a Donald Trump, que veia en ell el millor ambaixador possible als
Carswell, enfrontat a Farage, no deixarà l’escó, i els impulsors del Brexit perdran la subvenció pública
Estats Units. Així que a Carswell no li va agradar que Banks es posicionés a favor de les directrius de Farage, que encara és europar-lamentari, i en contra seu.
Carswell ahir treia ferro a les desavinences: “Deixaré l’UKIP amigablement, alegre i amb el convenciment que hem guanyat”, va dir.
Tanmateix, està per veure que a l’UKIP siguin tan positius. La sortida de Carswell els costarà visibilitat i més de 200.000 lliures (231.000 euros), les que deixaran de rebre dels fons públics per tenir un escó a la Cambra dels Comuns.
Per saber com les gasten, només cal recordar el numeret a cop de puny que van oferir l’octubre a Estrasburg. L’eurodiputat Steven Woolfe pretenia succeir Farage al capdavant del partit, però va presentar la documentació fora de termini i va sortir elegida Diane James. Tot i això, James va renunciar a les dues setmanes i Woolfe es va tornar a postular. Alguns van voler demanar-li explicacions perquè havia dit que va pensar passar-se als tories, que ja defensaven el Brexit. Un d’aquests, Mike Hookem, li va demostrar que era més bon boxejador i Woolfe ja no es va presentar a la presidència. La va assumir Paul Nuttal... de moment.