Cinc anys d’espera
Una infermera denuncia amb estupor el termini previsible per a una intervenció
Una pacient de l’hospital de Bellvitge ha rebut amb estupor la notícia que haurà d’esperar cinc anys per ser operada de la seva malaltia.
Yolanda Sánchez va rebre amb llàgrimes d’emoció la bona notícia que el seu dolorós problema intestinal que havia minvat notablement la seva qualitat de vida des del juny passat tenia nom: un enterocele, una espècie d’hèrnia intestinal que fica el recte a la vagina. I que a més tenia solució: una intervenció per laparoscòpia i, en 48 hores, cap a casa. I amb un canvi de qualitat de vida radical. “Es va acabar això d’anar laxada fins a les orelles”.
“La mala notícia”, explica en una carta a La Vanguardia, “és que hi ha cinc anys de llista d’espera”.
“No sé si posar-me a plorar, si riure per la idea de continuar en aquesta situació cinc anys més, de plantar-me amb 37 anys, amb la qualitat de vida que tinc ara mateix, sense poder tenir família, sense poder fer res del que m’agrada, amb la salut constantment penjant d’un fil, per no parlar de la meva salut mental i fins i tot la meva feina”, relata a la seva carta.
La pacient, de 32 anys, explica: “He passat gairebé un any d’oclusions intestinals constants, dolors horribles de panxa, vòmits, una pèrdua incessant de pes (més de vuit quilos), he hagut d’abandonar totes les meves activitats esportives (escalada, córrer...) i d’aquesta manera he perdut molts dels meus contactes socials que s’hi relacionaven, impossible tenir relacions sexuals... i tot amb 32 anys!”.
La van atendre a Bellvitge perquè treballa al mateix l’hospital. I la raó per la qual el seu cas pot tenir aquesta expectativa de demora és, segons explica, que hi ha casos molt més greus i prioritaris i que no es tracta d’una malaltia de risc. No li impedeix de treballar.
A l’hospital confirmen que, efectivament, Yolanda Sánchez està en llista d’espera quirúrgica des del 22 de març per un procediment benigne proctològic. Però que la mitjana de temps d’espera per a aquesta intervenció considerada de baixa prioritat és de 575 dies, un any i mig, no cinc. Fonts de l’hospital creuen que els cinc anys són més una expressió col·loquial sobre una llarga espera que una mesura real. “M’empenyen cap a la privada?”, es pregunta la infermera. A la seva carta declara: “No em penso rendir. Sempre he cregut en el dret a una sanitat universal i igualitària, si l’única manera de poder tenir una vida digna és comprant-me una operació, no la compraré, però alçaré la meva veu perquè tothom s’assabenti de com funcionen les coses en el nostre sistema sanitari”.
L’hospital avança que ha posat en marxa aquest any un pla d’activitat addicional promogut pel Catsalut per afrontar les patologies que estan fora dels terminis de garantia. En aquest cas, l’operació no té el compromís, però sí un termini de referència: no hauria de passar més d’un any esperant.
Salut, per la seva part, anuncia que precisament estan a punt de posar en marxa un sistema d’alertes automàtiques perquè totes les intervencions que ultrapassen aquells terminis a qualsevol hospital es facin visibles i es revisin. Fins i tot un servei de trucades farà el seguiment posterior a l’operació per assegurar que s’ha fet.
“Ja he fet més de trenta visites a urgències des del juny fins ara. No puc més. Algú pensa que puc continuar vivint així?”.