“Vostè és l’alcaldessa?”
La capital italiana viu un dia d’orgull malgrat les molèsties d’una ciutat presa per la policia
Els italians saben que els seus polítics no tenen remei, que la corrupció és endèmica i que fa anys que tenen una economia que ranqueja. Però, ai!, que no els toquin l’orgull pel seu llegat històric, per la seva condició de bressol de la cultura occidental. I ahir, en aquest sentit, va ser un gran dia. La història de Ròmul i Rem alletats per la lloba va ser una llegenda, però és veritat que la civilització europea i occidental no s’entendria sense el concepte de ciutat i d’Estat que va sorgir aquí, al segle VIII abans de Crist, al turó del Capitoli, on Miquel Àngel dissenyaria una bonica plaça i avui es troba l’Ajuntament.
Va ser una jornada delicada de protocol i seguretat. Atendre 27 caps d’Estat i de govern comporta una complicada logística en una urbs tan caòtica. Així que anaven arribant a l’Ajuntament, abans d’adreçar-se a la sala dels Horacis i els Curiacis –l’escenari de la firma dels tractats de Roma, el 1957–, els hostes saludaven el primer ministre italià, Paolo Gentiloni, i el president del Consell Europeu, Donald Tusk. També hi era, amb la franja tricolor (la bandera italiana) sobre el pit, l’alcaldessa, Virginia Raggi, del Moviment 5 Estrelles (M5E).
Alguns líders europeus no sabien gaire qui era Raggi –de 38 anys i aparença juvenil– i gairebé van passar de llarg. Una excepció va ser el primer ministre grec, Alexis Tsipras. Ell i Raggi es van somriure i van intercanviar diverses frases. Va fer la sensació que es coneixien o que, almenys, compartien posicions polítiques. Quan va arribar el torn a Angela Merkel hi va haver una mica de desconcert. La cancellera va arribar molt decidida a estrènyer la mà a Raggi. “Vostè és l’alcaldessa?”, li va dir, en un anglès amb fort accent germànic. El to va ser educat, però, per edat i per la desimboltura de Merkel, feia l’efecte que saludava una subalterna. Ja se n’anava quan un fotògraf li va demanar que s’aturés per a la foto. Merkel va accedir-hi. “Ens donem la mà? –va preguntar–. Faig el que vostè vulgui”. Era una al·lusió a la trobada recent amb Donald Trump a la Casa Blanca, quan el president dels EUA va semblar que ignorava el seu suggeriment que s’estrenyessin la mà davant dels fotògrafs.
Els actes d’ahir van ser una bona ocasió perquè Raggi recuperés imatge pública. En els últims dies havia estat criticada per absentarse de Roma, amb el seu fill i el seu exmarit, per passar unes breus vacances d’esquí a l’Alto Adige, als Alps. Des que va ser elegida, el juny de l’any passat, Raggi ha tingut un mandat tumultuós, ple de contratemps i d’escàndols. Però Beppe Grillo ha volgut mantenir-la tant sí com no a la butaca d’alcaldessa per una qüestió d’estratègia política, per mostrar la cohesió del seu moviment i la seva voluntat de conquerir el poder en les pròximes eleccions generals.
Els romans van suportar la jornada d’alta diplomàcia amb la seva proverbial paciència i resignació, i van aguantar els talls de trànsit i la presència massiva de forces de l’ordre i de l’exèrcit. Molts comerciants a les zones on hi havia previstes manifestacions de protesta van tancar per precaució.
Si pensaven gaudir, avui, finalment, d’un dia tranquil, els romans s’equivoquen si pensen utilitzar el cotxe. És un “diumenge ecològic” i està prohibit circular en àmplies franges horàries. El diari Il Messaggero es queixava que l’Ajuntament, “després de les 24 hores més caòtiques de l’any”, no hagi estalviat a la ciutat aquest estrès addicional. A Virginia Raggi se li acaba el moment de glòria i retorna a la crua realitat.
ELS REPTES DEL PROTOCOL
Alguns no sabien qui era Virginia Raggi; el grec Tsipras va ser afectuós