“L’Erasmus i l’euro són caramels amargs”
“Tracen una línia sobre un plànol, prenen les decisions des de dalt i després, encara que no funcionin, troben alguna excusa per justificar-les. Soc enginyer energètic i un jove emprenedor de la generació Erasmus. Vaig néixer el 1990, quan Itàlia es va adherir a Schengen i podies deixar el passaport per anar-te’n de viatge o, més tard, visitar amics a França, Alemanya o Dinamarca. Però el meu euroescepticisme ve de quan era petit, a Buttigliera Alta, un poble de la província de Torí. Vaig veure créixer el moviment contra la línia d’alta velocitat, em vaig posar a estudiar i vaig concloure que els projectes vinculats als corredors europeus han estat pensats des d’un despatx de Brussel·les, lluny de les comunitats locals. Europa exigeix una cessió de sobirania excessiva, que minva la diversitat i les identitats nacionals. Resulta estrany que ho digui un jove amb amics estrangers? En absolut. El Moviment 5 Estrelles em va fer veure el que sempre he pensat: Brussel·les no ha sabut crear un sistema de benestar comú, els ciutadans no senten Europa com si fos seva. L’Erasmus i l’euro són caramels amb regust amarg”.