Rajoy: “Ningú a Europa farà costat a qui violi la llei”
El president llança a Roma un altre avís a l’independentisme
El president del Govern, Mariano Rajoy, va aprofitar ahir el solemne marc de la celebració del seixantè aniversari de la firma dels tractats de Roma –acta fundacional del que avui anomenem Unió Europea (UE)– per llançar un nou avís al Govern i als independentistes catalans en general. Els va advertir que, per una qüestió de principi, de valors compartits entre els socis, la pretensió de violar la legalitat constitucional espanyola no tindrà el més mínim suport a Europa.
Rajoy va comparèixer davant la premsa, a l’ambaixada d’Espanya a Itàlia, després de participar en l’acte institucional del Capitoli –seu de l’Ajuntament– i de la firma de la declaració de Roma, i poc abans d’anar al Quirinal per al dinar ofert pel president de la República, Sergio Mattarella. El cap del Govern va llegir un comunicat en què no va esmentar ni va al·ludir per a res a la situació catalana, però sí que es va mullar quan després una periodista li va preguntar si la declaració europea recollia els plantejaments que Madrid volia incloure pensant en el problema català. Segons Rajoy, va ser positiu que, encara que sembli “una obvietat”, la declaració esmentés, entre els “valors ferms” de la UE, l’Estat de dret.
“No es parla de la situació concreta de ningú –va puntualitzar Rajoy–. Un dels valors fonamentals del projecte europeu és el compliment de la llei. L’alternativa al compliment de la llei és el no-res, per no dir la selva. A ningú no li passa pel cap, doncs, que a Europa algú doni suport a qui pretén transgredir la llei”.
El cap de l’Executiu espanyol va recordar que, recentment, el nou president del Parlament Europeu, l’italià Antonio Tajani, va assegurar que “les constitucions dels països europeus ja formen part del patrimoni comunitari i qui pretén liquidar o saltarse la constitució d’un país el que està és liquidant o saltant-se el patrimoni comunitari”. “Sense cap dubte l’Estat de Dret i la submissió de tots els ciutadans a la llei és un principi bàsic i fonamental, com no podia ser de cap altra manera a la Unió Europea –va prosseguir Rajoy–. Això no li passa pel cap posar-ho en dubte a ningú”.
Tot i que les paraules de Rajoy estaven adreçades, òbviament, al públic espanyol, les va dir a Itàlia, un terreny favorable a les seves tesis. Fa un parell d’anys, el Tribunal Constitucional italià va rebutjar la petició de la regió del nord del Vèneto d’organitzar un referèndum consultiu sobre la independència. La Constitució italiana vigent, que va entrar en vigor l’u de gener del 1948 i que va inspirar en part la Carta Magna espanyola, estableix al seu article 5 que la República Italiana és “una i indivisible”, tot i que també “promou les autonomies locals” i “la més àmplia descentralització administrativa”.
La Lliga Nord va ser molt entusiasta, fa uns anys, del procés independentista català, fins al punt que un Onze de Setembre va fer vestir els seus parlamentaris amb una samarreta amb la bandera estelada. Però ara els lliguistes estan per altres batalles. Ja no parlen d’independència de la Padània sinó que volen estendre el seu partit al sud. El seu impetuós líder, Matteo Salvini, veu com a models Donald Trump i Marine Le Pen.
“L’alternativa al compliment de la llei és el no-res, per no dir la selva”, diu el cap del Govern espanyol
Fa unes setmanes, el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, va evitar parlar del projecte independentista català durant una intervenció a la biblioteca de la Cambra de Diputats italiana amb motiu d’una mostra sobre els bombardejos de l’aviació de Mussolini durant la Guerra Civil. Romeva va enumerar les convocatòries electorals decisives del calendari europeu, però no va esmentar el referèndum català.