Emotiu adeu de Camacho

El moment més emotiu de la primera jornada del congrés del PPC va ser el comiat d’Alicia Sánchez-Camacho com a presidenta del partit, un càrrec que va assumir el juliol del 2008. Hi va haver llàgrimes, com les de la mateixa Camacho, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i la vicesecretària d’Estudis i Programes, Andrea Levy, i el reconeixement de la fins avui presidenta del partit a un equip capitanejat per Jordi Cornet amb qui, va subratllar, “vam aconseguir els millors resultats de la història del partit”. Camacho va assenyalar així els 19 diputats que van obtenir en les catalanes del 2010, i els més de 500 regidors i les onze alcaldies. En el seu balanç Camacho va afirmar que el PPC va ser un partit “útil” que va donar suport als pressupostos de la Generalitat i les mesures econòmiques contra la crisi, fins que Artur Mas “no va voler assumir les seves responsabilitats i va agafar la drecera del populisme nacionalista”. Sobre la situació a Catalunya, Camacho va augurar que la “derrota del procés independentista” es visualitzarà aquest any i va avisar Puigdemont: “El diàleg no és imposició, no és monòleg”.