Operació pal i pastanaga
Això que ha posat en marxa el Govern del PP no és una ‘operació diàleg’. L’estratègia de Rajoy és combinar el rebuig d’un referèndum utilitzant la via judicial amb la promesa de més inversions. És la clàssica teoria del pal i la pastanaga
L’apel·latiu d’operació diàleg no es correspon amb la realitat. Des del dinar que van mantenir Mariano Rajoy i Carles
Puigdemont a la Moncloa a començaments d’any, tots dos saben que ara mateix no hi ha cap indici d’entaular un diàleg sobre el conflicte polític a Catalunya. Així que tots dos han optat per embrancar-se en la seva pròpia campanya de reafirmació de posicions pròpies i desgast del contrari, que és en el que estem. Per això Rajoy es prodigarà per Barcelona mentre Puigdemont es deixa caure per Madrid.
En els últims cinc anys l’Executiu del PP ha estat desaparegut a Catalunya. Al començament del seu mandat, Rajoy simplement no ho va considerar una prioritat. Després als membres del Govern els va començar a resultar incòmode presentar-se en terres catalanes. Pressentien o temien que no hi serien ben rebuts i s’estimaven més estalviarse el possible tràngol. Només l’exministra de Foment, Ana
Pastor, va mantenir les seves visites més o menys regulars, gràcies en part a la seva bona relació amb el llavors conseller del ram,
Santi Vila. En definitiva, el PP es va esborrar de Catalunya. Ara intenta recuperar a marxes forçades el temps perdut.
El que el Govern del PP ha engegat no consisteix tant a obrir un diàleg amb les institucions, començant per la Generalitat (encara que ha augmentat la relació entre consellers i ministres); és sobretot una ofensiva per reconnectar amb la societat organitzada a Catalunya, és a dir, per intentar seduir sectors que havia descuidat. Per impulsar aquesta operació, Rajoy, la seva vicepresidenta, el ministre de Foment i altres càrrecs dimarts desembarcaran a Barcelona en un acte sobre infraestructures al qual han estat convidats 800 representants de la societat catalana. S’hi anunciaran inversions, sobretot ferroviàries.
Rajoy intenta transmetre als catalans que la seva rotunda negativa a parlar d’un referèndum no significa que es desentengui de les seves necessitats. Es tracta d’atenuar la imatge d’intransigència amb missatges més amables. El president de la Generalitat també està intentant fer una cosa semblant. Davant de la possibilitat que part del votant independentista desconfiï de la via empresa dels fets consumats i la desobediència, sobretot al Parlament, Puigdemont intenta suavitzar aquestes arestes deixant en evidència que el diàleg amb les institucions de l’Estat és impossible. Per això va demanar de pronunciar una conferència sobre el procés sobiranista al Senat, conscient que el PP, que té majoria absoluta a la Cambra Alta, procuraria impedir-l’hi. D’aquesta manera el president es carrega de raons per justificar la via empresa del referèndum unilateral.
Cadascú, per tant, desplega la seva estratègia. Però a Rajoy no li resultarà senzill convèncer els catalans que el seu canvi d’actitud en matèria d’inversions és de debò. El PP té un problema de credibilitat a Catalunya. Les promeses incomplertes sobre inversions s’han succeït amb massa freqüència. Rajoy n’és conscient i per això ell mateix serà qui ho assumeixi com un compromís personal. Encara que Zapatero també se’n va anar de la Moncloa sense complir amb la transferència dels 750 milions de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que ell va assumir personalment.
Al PP sempre li ha resultat més còmode satisfer les reclamacions de l’Executiu basc que les del català. Això no ha aixecat mai susceptibilitats incòmodes en altres territoris. I menys si és a canvi dels vots del PNB per governar. Però quan Aznar va veure que necessitava créixer a Catalunya per obtenir la majoria absoluta, els populars es van abocar amb les infraestructures catalanes. Va ser una estratègia perfectament planificada.
L’operació de Rajoy combina l’oferiment d’inversions amb la inflexibilitat amb el procés sobiranista. Ja hi ha quatre alts càrrecs condemnats, entre els quals un president de la Generalitat. I aquesta setmana la Fiscalia ja ha avisat que vigila amb lupa cada moviment del Govern o del Parlament obrint una investigació per uns anuncis a la premsa en què es demana amb insinuacions d’apuntar-se al cens per votar en el referèndum. En aquest punt el Govern no en deixarà passar ni una. Rajoy no és amic de sofisticacions. La seva estratègia es resumeix en una teoria clàssica: amb Catalunya, pal i pastanaga.