Una majoria socialista es conjura per “no deixar de ser el PSOE”
“Portem la pàtria al cor, però no a l’entrecuix!”, afirma el president de la gestora
Toc a sometent. La major part de dirigents socialistes s’ha conjurat, en un procés congressual transcendental, per “no deixar de ser el PSOE”. “Això és el ser o no ser!”, adverteix un veterà. “Ens juguem el ser; hem de continuar sent el PSOE!”, hi coincideix un jove quadre del partit. Les alarmes udolen.
Ahir gairebé un miler d’aquests dirigents –fidels a Susana Díaz i, en menor mesura, a Patxi López– es van citar a Madrid al fòrum polític amb què van culminar els treballs coordinats per Eduardo Madina per a la ponència marc del congrés que se celebrarà al juny. Prèviament, al maig –el dia 14, segons que s’apressen a dir alguns dirigents, o si no el 21 o el 28, però encara no està decidit– es dirimirà la mare de totes les batalles a les primàries a què es presentaran Susana Díaz, Pedro Sánchez i Patxi López.
La gran favorita és la presidenta andalusa, que avui anunciarà la seva candidatura en un gran acte, també a Madrid, amb la previsió d’omplir fins a la bandera un dels pavellons de l’Ifema, amb entre 4.000 i 6.000 militants, de base i de referència, tant territorial com històrica. I és que Díaz ha aconseguit que conflueixin la majoria dels ismes que hi ha hagut a la història moderna del PSOE: felipisme, guerrisme, zapaterisme, rubalcabisme, madinisme, chaconisme... Tots units davant del que avui conLabra. sideren la gran amenaça per al PSOE: el que denominen, despectivament, pedrisme, amb referència a Pedro Sánchez, que avui tornarà a mesurar les seves forces amb un altre acte a la localitat valenciana de Burjassot.
Davant de totes les patums del PSOE –González, Guerra, Zapatero, Rubalcaba i Bono–, la major part dels presidents autonòmics –Vara, Page, Puig, Lambán–, molts alcaldes i quadres intermedis, i militants de base arribats dels quatre punts cardinals, Díaz es presentarà amb un lema inequívoc: “100% PSOE”. I un missatge nítid: “Recuperar un PSOE gran, proper i guanyador”. Ahir Díaz ja era a Madrid i es va reunir amb militants joves, significativament, a la taverna Casa Just on Pablo Iglesias Posse va fundar el PSOE el 1879. Una imatge val més que mil paraules. Avui presentaran Díaz el mateix Madina, que tindrà un “paper molt destacat” a la seva campanya; l’exministra Matilde Fernández; el dirigent del PSC i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, i la jove càntabra Estela Goicoetxea. Totes les generacions i tots els territoris. “Tot el PSOE”, insisteixen els fidels a Díaz.
I ahir, abans que arrenqui oficialment la cursa, el president de la gestora de Ferraz, Javier Fernández, va inaugurar el fòrum polític del PSOE. Per molts socialistes és un gran referent moral del partit. Amb aquests galons i un aplaudiment efusiu de tot l’auditori de l’Once, va plasmar la seva idea de model d’Estat i de partit, amb algun dard a Sánchez: “Democratitzar el partit no és convertir-lo en una assemblea permanent, ni avançar cap a una organització més feble i un lideratge més fort. Evitar el monopoli del poder a les cúpules en perjudici de la participació de les bases no passa per un partit més plebiscitari que deliberatiu, més assembleari que representatiu. No volem una organització burocratitzada, lliurada als seus estats majors, a guàrdies pretorianes atrinxerades en el poder, però tampoc no volem un partit sense rumb, sense idees i sense projecte polític, una simple plataforma electoral al servei d’un líder que reclami autonomia o que exigeixi confiança”.
Fernández també va advocar per un partit “amb un únic discurs a tot Espanya”. Però, en el seu model de país, va rebutjar “una Espanya única, uniforme, monocord, monolingüe”, i va apostar per “un únic espai públic compartit, un únic subjecte de drets i obligacions polítiques i una única ciutadania”. I, obrint “un espai entre l’independentisme disgregador i l’absència de qualsevol pla per minorar aquesta tensió autodestructiva”, va defensar el federalisme. “Volem un Estat federal que promogui la igualtat social, que protegeixi la diferència cultural i que impulsi la unitat emocional, en què cap diferència no importi si no es converteix en un privilegi”, va ressaltar. I va concloure: “Portem la identitat i la pàtria al cap i al cor, però no a l’entrecuix!”.
Ja a la tarda Madina va tancar la jornada celebrant que la ponència debatuda no és “una botiga d’ocurrències”. I va donar el tret de sortida al futur: “Avui sortim d’aquí més forts i més units, cosa que ens portarà directament a guanyar les pròximes eleccions generals!”.
“Sortim d’aquí més forts i units, i això ens portarà directament a guanyar les eleccions!” Dirigents del partit insten a convocar les primàries per al pròxim 14 de maig