La creu de les sexòlogues
La gent no espera que la ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, la senyora Isabel García Tejerina, sàpiga pescar amb ham, llaurar un guaret o distingir un llagostí de Huelva d’un de Vinaròs.
Ara bé, si la ministra fos una professional de la sexologia, la gent es prendria massa llibertats i, aprofitant que és de Valladolid, dirien “¡ancha es Castilla!” i el més probable és que la senyora ministra fes com una amiga sexòloga, que, quan surt de copes i algú li pregunta la professió, salta veloç: –Soc decoradora! El dia dijous en el programa Divendres de TV3, vaig coincidir amb una sexòloga, Elena Crespi, i li vaig transmetre si aquesta reputació –i creu– era certa i tan incòmoda.
–Fins i tot als meus pares els han insinuat que la seva filla deu ser una mica porca! Ordre a la sala! Mentre que ningú no es fica amb els sexòlegs ni dona per descomptat que aquests professionals de la psicologia siguin uns tites d’or en el seu temps lliure, les sexòlogues es veuen obligades
Gràcies a una sexòloga, un ja sap que existeix un protocol sobre la manera de despullar-se masculina
a dissimular quan surten de copes perquè encara queden homes que escolten la paraula sexe i ja es descorden la bragueta. Quin error! Quin immens error! Si vostè, per exemple, és dels homes que es despullen de qualsevol manera, molt mal fet! Sense adonar-se’n, està propiciant desastres i faria bé de seguir el consell pràctic que una sexòloga li va oferir a un company de marxa.
–L’home s’ha de treure primer les sabates (fins aquí, hi arribem). Després els mitjons (quants desastres s’evitarien!). I què més? La camisa! (els escarransits en tenim dubtes). És més eròtic. I, finalment, sense presses, els pantalons.
I com cal deixar la roba? Doblegada, ben doblegada o escampada com a les pel·lícules? Ah! Això ja no és assumpte de la sexologia sinó del sentit comú de cadascú i depèn de si jugues a casa, al Camp Nou –les mansions imposen ordre– o al seient posterior del vehicle d’una divorciada, amb la seva entranyable cadira per a nens que tant indueix a reflexionar sobre la condició humana.
Jo provo de seguir aquest protocol sobre la manera de despullar-me, encara que en orgies soc més partidari de deixar la camisa per al final, perquè se sap com comencen però mai com acaben: salten llebres que imposen un ritme inesperat i no és qüestió de quedar endarrerit.
–També hi ha homes que ens temen, no et creguis.
Per poc que un ho pensi, ser sexòloga a la conca mediterrània és una professió de risc perquè els homes, en la nostra natural supèrbia, creiem que ho sabem tot quan de fet tractem de dissimular ignoràncies i preguntar el just.
Ara només els pregaria que no vegin la seva decoradora com una sexòloga vergonyant, no fos que, com cada diumenge, faci jo “amigues”.