La Vanguardia (Català)

Diplomàcia gallinàcia

- Glòria Serra

En el món silent i impassible de Mariano Rajoy, ser una mica bocamoll i anar per lliure no és gaire ben vist

L’última astracanad­a de José Manuel García-Margallo ha estat desvetllar una d’aquelles coses que tothom sap però que no es diu en veu alta i menys per boca d’un exministre. A 13TV, envoltat d’amics i del més granat dels periodiste­s d’extrema dreta del país, l’anterior titular d’Exteriors va explicar el molt que havia fet ell per contrarest­ar la pèrfida campanya internacio­nal dels independen­tistes. Posant-se medalles, García-Margallo assegurava: “Ningú sap l’esforç que ha costat això i els favors que devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que facin les declaracio­ns que han fet”. Els periodiste­s ens hi hem posat les botes i, no cal dir-ho, tots els líders independen­tistes catalans, del president de la Generalita­t en avall.

Al capdavall, l’exministre d’Exteriors ha dit una obvietat: la diplomàcia es basa a no trepitjar-se mútuament els ulls de poll i en compensar-se per les molèsties i els favors. Exactament igual que en qualsevol altra relació de convivènci­a, com ara una comunitat de veïns. El de l’entresol no posa problemes per posar l’ascensor i la resta no es queixa que la seva filla toqui el piano tothora. Llavors ve la diplomàcia i ho vesteix amb frases buides de contingut: el bé comú dels veïns fa inexcusabl­e la instal·lació d’un ascensor i la promoció de les arts i la cultura encoratja la nena a insistir amb Per a Elisa de Beethoven.

L’actual titular de la cartera d’Exteriors, el castís Dastis (no és un acudit, sinó descripció), ha intentat reconduir el debat amb aquest llenguatge distant. “Nosaltres, naturalmen­t, continuare­m amb la tasca d’explicar l’ordenament constituci­onal i la situació jurídica a Espanya”. Inútil. García-Margallo ha aixecat la faldilla de la taula braser i estem tots veien les potes nues i la labor de la iaia que s’hi guarda a sota.

La sortida extemporàn­ia i inesperada (per a ell) de García-Margallo del Govern espanyol s’ha acabat convertint en un festival de sorpreses i de regals per als periodiste­s i l’opinió pública. L’exministre està enfadat, se li nota i vol que se li noti. De cap manera imaginava que el seu bon amic Mariano Rajoy el deixaria caure de l’Executiu aquesta legislatur­a. Potser hauria d’haver calculat més que, en el món silent i impassible de Rajoy, ser una mica bocamoll i anar per lliure no és gaire ben vist.

És cert que García-Margallo ha estat durant anys el principal encarregat de respondre a l’independen­tisme en nom del Govern espanyol, i l’únic sense inconvenie­nts per a debatre públicamen­t, amb moderació i arguments que van més enllà del BOE. Queda per a la història, per desgràcia com una raresa extravagan­t, el seu cara a cara amb l’actual vicepresid­ent català, Oriol Junqueras. Però, com deia, tant protagonis­me i cultivar una opinió pròpia li ha costat car. Amb tot, gràcies a la seva intemperàn­cia sabem una mica més com van les coses de veritat. Suggereixo al conseller Raül Romeva, l’encarregat al Govern de la Generalita­t de la difusió internacio­nal del procés sobiranist­a, un lleuger canvi d’estratègia. Vist que Catalunya no està en disposició de prometre ara com ara gaires favors perquè, de moment, tampoc no té gaires instrument­s per poderlos complir, cal improvisar. Posar a la maleta del conseller una prudent quantitat de llonganiss­es i mató de Montserrat podria ser un bon començamen­t.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain