La sentència d’Homs

És més breu que la del TSJC però el ponent, Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Suprem, ha aplicat els mateixos criteris que els de la sentència que va condemnar per desobediència Mas, Ortega i Rigau. La resolució absorbeix també en els fets constitutius de la desobediència els de la prevaricació. El que és més important és l’advertència de no entrar a considerar la malversació de fons perquè el fiscal no va imputar a Homs aquell delicte i no hi havia –com a Barcelona– altres acusacions per fer-ho. Freda, sense digressions i amb una extraordinària ponderació, la sentència del Suprem modula la seva resolució amb rigor. El condemnat, inhabilitat un any i un mes, haurà de deixar l’escó. La sort dels recursos contra la sentència del TSJC ja està tirada.