L’URSS va arribar abans
Els soviètics van allunar amb èxit una nau no tripulada el 1966
Encara que a la península Ibèrica era de matinada, milions d’espanyols, com gairebé tothom, estaven pendents del televisor (llavors en blanc i negre) per contemplar aquell 21 de juliol del 1969 un fet històric: l’arribada de l’home a la Lluna, que per la diferència horària esdevenia un dia després que als Estats Units.
Poc abans de les deu de la nit a Houston, on hi ha el centre de control de la NASA, Neil Armstrong posava el peu esquerre a la Lluna. Els EUA havien passat els primers la línia de meta en una cursa trepidant que disputaven amb la Unió Soviètica per enviar un home a la Lluna. El que va dir Armstrong des d’allà a dalt (“És un petit pas per a l’home, però un gran salt per a la humanitat”) és tan cert que ha enfosquit els èxits de l’URSS en aquesta cursa de la guerra freda. Per exemple, el diari espanyol El Alcázar titulava aquell dia: “A les 3:56, Armstrong va posar el peu esquerre al Mar de la Tranquil·litat. Què fa la nau soviètica?”.
La nau soviètica ho havia fet gairebé tot. Malgrat que les autoritats van trigar a donar un suport ferm, i de circumstàncies alienes o inexorables com la destitució del líder soviètic Khrusxov (1964) o la sobtada mort de Koroliov (1966), l’URSS va fer un esforç increïble i entre el 1967 i el 1972 va llançar 27 missions no tripulades relacionades amb el programa lunar. Vassili Mixin, successor de Koroliov, pensava que l’URSS podria posar un home a la Lluna el 1972. Però ja no interessava arribar els segons.
A més, va ser l’URSS qui va arribar primer a la Lluna. Tot i que no ho va fer un home. Va ser el 3 de febrer del 1966: els enginyers soviètics van aconseguir que la nau no tripulada Lluna-9 realitzés el primer aterratge d’un enginy humà en un altre cos celeste que no fos la Terra. L’arribada d’aquesta sonda resultava fonamental. Lluna-9 va demostrar que el sòl era ferm i apte per a l’allunatge de naus tripulades, cosa que les dues parts del teló d’acer van aprofitar. Quan es va posar, va obrir les seves llargues plaques amb forma de pètal i va fer fotos que va transmetre a la Terra durant tres dies.
El radioastrònom britànic Bernard Lovell va dir a la BBC que era “l’èxit final necessari per col·locar un home a la Lluna”. Tanmateix, aquest va ser un nord-americà.