La cursa espacial del segle XXI té un tercer jugador, la Xina

Una important diferència entre la cursa espacial actual i la de la guerra freda és que la del segle XXI és assumpte de tres. A més de Rússia i els Estats Units, que s’ha fixat Mart com a objectiu, cal comptar també amb la Xina.

L’ambiciós programa espacial de Pequín, secret fins fa poc, inclou la nova llançadora espacial (coet de transport) Llarga Marxa 7, el primer llançament de la qual es va fer el juny de l’any passat i que està destinada per propulsar les seves naus tripulades Shenzhou (similars a la Soiuz russa), així com per afegir mòduls al nou laboratori espacial, el Tiangong-2, que des del setembre passat substitueix Tiangong-1 i que s’espera que es converteixi en una estació espacial tripulada el 2022.

A més, la Xina té des de l’any passat un nou centre espacial a Wenchang (illa d’Hainan), la seva quarta instal·lació per llançar vehicles espacials, amb capacitat per posar a l’espai vehicles més pesats.

S’estima que la Xina gasta 6.000 milions de dòlars anuals en el seu programa espacial, mil més que Rússia però lluny dels 40.000 de la NASA, segons va publicar l’any passat The Guardian. “Veurem que els xinesos comencen a assolir la capacitat de les altres potències espacials abans del 2020”, va dir al rotatiu britànic Brian Harvey, analista espacial i autor de China in space: The great leap forward.

A més, des del llançament el 2003 de la missió Double Star, que va incloure el seu primer satèl·lit científic, s’ha unit sense complexos a la investigació espacial, col·laborant entre altres amb l’Agència Espacial Europea. Per al 2017 té previst posar en òrbita un potent telescopi basat en emissions de rajos gamma i X a fi d’observar fenòmens com els forats negres.

La Xina també té plans per a la Lluna. El nou coet-llançadora Llarga Marxa 5 és capaç de transportar fins a 25 tones a l’òrbita baixa de la Terra. Provat amb èxit el novembre passat, per al juny del 2017 té previst un altre llançament. Portarà una càrrega especial: una missió robotitzada dirigida a la Lluna per recollir mostres i portarles de tornada a la Terra.

Serà la culminació de la missió d’exploració lunar Change 3, que el 14 de desembre del 2013 va aconseguir portar un rover a la superfície de la Lluna, el primer allunatge controlat en 37 anys (l’últim el va aconseguir la missió Lluna-24, de l’URSS). L’home xinès és un altre candidat per trepitjar la Lluna entorn de l’any 2030.