SOS Comerços històrics
Barcelona no frena el degoteig de tancaments i traspassos de negocis amb la màxima protecció municipal
Quan el president Tarradellas va tornar de l’exili i va sortir al balcó de la Generalitat, va dir: “Ah, Deulofeu encara és aquí!”. Aquesta històrica botiga de moda va tancar el 2015, incapaç d’afrontar la fi de la moratòria de la llei d’Arrendaments Urbans i la pujada del lloguer. Adeu a 97 anys d’història, durant els quals va conèixer vuit presidents de la Generalitat i 29 alcaldes de Barcelona.
L’immoble, a la cantonada amb el carrer del Call, és avui un Costa Coffee, de la multinacional britànica Whitbread. La plaça Sant Jaume reflecteix les dificultats dels comerciants tradicionals per mantenir una oferta singular, malgrat els ajuts municipals. Alguns afirmen que les bonificacions fiscals són “insuficients”. I els tràmits per a les subvencions de les obres de millora, “excessivament burocràtics”.
Així opina la nova propietària de la pastisseria Pujol-La Estrella, que prefereix cedir tot el protagonisme a “aquesta joia neoclàssica del carrer Nou de la Rambla”, fundada el 1825 i de la qual es va enamorar així que la va veure per primer cop. Ha respectat l’essència del local i ha invertit tots els seus estalvis en la inajornable modernització de l’obrador i la instal·lació elèctrica. No només no ha rebut “ni un euro d’ajuda”, sinó que l’han multat per un tendal que no ha rebut l’aprovat de la inspecció municipal i que era a la façana des de feia anys quan li van traspassar el negoci, l’octubre del 2015. Per evitar donar la imatge que desafia l’Ajuntament, la pastissera manté el tendal plegat des d’aleshores i n’accepta la retirada, però no té diners per fer-ho.
Ella i altres col·legues llancen un SOS perquè consideren que “l’alcaldia es preocupa més de criteris estètics i de garantir la conservació de la riquesa arquitectònica i artística dels comerços que de vetllar per la seva supervivència comercial”, cada vegada més amenaçada per l’atac dels clons. Un altre cop el quilòmetre zero de Catalunya n’és un bon exemple. A més del Costa Coffee, la plaça Sant Jaume té tres franquícies més (un súper Simply Basic, un Desigual i un Pans and Company). L’oferta es completa amb una bijuteria a1, 3 i 5 euros, dos locals de records barats per a turistes i –l’única excepció– dues populars sandvitxeries, Sant Jaume i Conesa Entrepans.
Per evitar que tota la ciutat sigui un calc d’aquesta amenaça fantasma, el pla de protecció de la qualitat urbana de Barcelona ha catalogat 211 negocis emblemàtics. La llista, que va arribar a incloure el 2014 “389 establiments representatius”, s’ha anat reduint amb els anys i va passar de 228 el 2015 als 211 d’ara. Són farmàcies, llibreries, restaurants, bars, pastisseries, filatèlies... I barreteries, com la Mil, al carrer Fontanella, que acaba de fer cent anys.
Establiments espectaculars però amb menys de mig segle de vida, com la llibreria Altaïr, han cai-
gut de la nòmina. També d’altres sense “elements tangibles d’especial interès”, com la cocteleria Boadas (“sacrilegi”, exclamaran els seus fidels parroquians). I els que ocupen edificis sencers, com l’hotel Oriente de la Rambla.
Daniel Mòdol, regidor d’Arquitectura, Paisatge Urbà i Patrimoni, reconeix la “modèstia” d’algunes mesures protectores de l’alcaldia, com les subvencions de l’impost de béns immobles (IBI), que preveu ajuts de fins al 95% de la quota segons l’antiguitat i valor dels negocis. Però només 60 d’un total de 211, un 28,4%, s’han acollit a aquests ajuts, que beneficien exclusivament els comerços que són propietaris dels locals o els arrendataris a qui es repercuteix la taxa en el lloguer.
D’aquests 211 comerços emblemàtics de Barcelona, 30 són “establiments de gran interès” i tenen la màxima protecció, l’E1, que obliga a mantenir-los tal com estan (no se’ls pot tocar ni una rajola i qualsevol rehabilitació ha de ser aprovada). Uns altres 127 tenen el grau E2 i una protecció parcial, no integral. Un total de 52 tenen una salvaguarda més laxa, l’E3, que només afecta “elements d’interès paisatgístic”. Els llocs 210 i 211 de la llista es completen amb dues firmes singulars que ja no són el que eren: la xocolateria Fargas i la filatèlia Monge. En teoria, van rebre durant l’anterior govern municipal, el de l’alcalde Xavier Trias, “una regulació específica”. Aquesta “regulació específica” es va traduir en realitat en un trasllat misèrrim per permetre que a la impressionant finca que ocupaven tots dos negocis, a les antigues cavallerisses del palau Castell de Pons de la plaça Cucurulla, hi hagi ara una galeria comercial de la cadena Terranova. Fargas s’ha traslladat al carrer del Pi, a anys llum del seu anterior local, i Monge a un entresol encara més trist del carrer Boters.
Aquest cas indigna Josep Maria Roig, pastisser, fill i net de pastissers i propietari de la històrica confiteria La Colmena, de la plaça de l’Àngel. Roig és el secretari de l’Associació d’Establiments Emblemàtics i denuncia que la seu original de la filatèlia ha estat “espoliada, malgrat que era un dels pocs íntegrament modernistes que quedaven a Catalunya”. La filatèlia va heretar el local i els esplèndids ornaments de la llenceria Jaumà, inaugurada el 1904 amb peces de caoba i altres fustes nobles sobre les quals va plasmar el seu enginy l’ebenista Calonge, admirador de Gaudí. Les prestatgeries, les marquesines i tots els elements han estat traslladats, peça a peça, a l’entrada d’un edifici particular del carrer del Pi, 16, on el trasplantament recorda aquestes esglésies romàniques desmuntades a Europa i reconstruïdes a Nova York. Aurelià Monge, el propietari de la filatèlia (un familiar en té una altra al carrer Diputació) no ha vist el resultat final de l’operació, tot i que l’estudi arquitectònic responsable així l’hi va prometre.
Ni tan sols la màxima protecció de l’Ajuntament no és prou garantia. L’última desaparició d’un establiment amb qualificació E1 és la de l’Antiga Cereria Lluís Codina, del 1825, al carrer del Bisbe. L’empresa va instar l’any passat un concurs de creditors. Els propietaris del comerç de regals del costat han aconseguit el traspàs de la botiga i esperen reobrir-la com a espardenyeria, com explica Toni Mas, que fa mesos que paga el lloguer i negocia amb l’Ajuntament les condicions de la resurrecció comercial.
Espardenyes en lloc d’espelmes i ulleres en lloc de pistes de escalèxtric. També Palau (E3), el local de trens elèctrics i cotxets del carrer Pelai, és avui una òptica que només conserva el rètol, els aparadors i poc més. Hi ha més metamorfosi. Botigues de joguines davant les quals van sospirar generacions de nens, com la del carrer Arcs o la de la plaça Sant Josep Oriol s’han transformat, respectivament, en una sabateria i en una granja. La pressió immobiliària, la pujada dels lloguers, la falta d’hereus o de relleu genera-
cional i els canvis dels hàbits de consum han propiciat tancaments sense perspectives immediates de reobertura. La persiana segueix baixada a El Indio (E2), la centenària botiga de teles del Raval. No qualsevol negoci pot coexistir amb aquests aparadors i prestatgeries protegits. Ni comprometre’s a conservar els seus elements patrimonials. No lluny d’allà, al mateix barri, altres que continuen inactius són el bar Muy Buenas i el London Bar (tots dos amb el rang E1). El primer està en obres i el futur del segon és incert des de la mort de la seva propietària, fa deu mesos.
De la botiga de partitures Musical Emporium, davant la font de Canaletes, ja no en queda absolutament res. Un buit legal va permetre esquivar la protecció (l’ànima del local, el seu mobiliari, es va vendre poc abans que entrés en vigor la normativa municipal). Fins i tot el rètol de la porta ha desaparegut. Aviat renaixerà com a punt de venda d’entrades, presidit per un tendal amb la llegenda “Tourist information”.
Malgrat la seva pèrdua, Musical Emporium encara figura al web de l’Ajuntament sobre comerços singulars (Rutadelsemblematics.cat), com altres integrants del resum de baixes d’aquesta guerra: la cereria Codina, la xocolateria Fargas o El Indio. L’Associació d’Establiments Emblemàtics, que es defineix “molt crítica amb l’etapa de Trias i ara amb la d’Ada Colau”, denuncia errors importants en la informació municipal, com “dates equivocades o peces que es qualifiquen d’originals i es van canviar als anys cinquanta”. L’Ajuntament admet que és “necessari ampliar el coneixement sobre les diferents realitats d’aquests comerços”, com diu una carta de la regidoria de Comerç i Mercats. La missiva anuncia als responsables dels negocis la imminent visita de tècnics per realitzar un qüestionari i actualitzar les dades. L’enquesta, que es farà a partir de demà i fins a l’abril, “permetrà un estudi més detallat del sector”.
Com es pot encarar el futur sense renunciar al passat? Per a l’Ajuntament “la protecció, promoció i divulgació” d’aquests aparadors és una prioritat. Els comerciants exigeixen més mesures, com ara la declaració de bé d’interès cultural nacional. Però ni tan sols aquest títol no va salvar la filatèlia Monge. Tant de bo tot fos tan senzill com un anunci de la vuitcentista farmàcia Nadal, a la Rambla, cantonada amb Bonsuccés, que només conserva del seu passat la façana. A l’aparador, la firma de bellesa Caudalie promet un producte que “atura el temps i activa la joventut”.