“L’streaming pot tenir una vida tan llarga com l’electricitat”
Reed Hastings i Ted Sarandos, conseller delegat i director general de continguts de Netflix
Reed Hastings i Ted Sarandos són els artífexs, o si més no en presumeixen, d’aquest gran canvi que hi ha hagut en el consum televisiu. El conseller delegat i el director de continguts de Netflix han aconseguit en menys de vint anys que una empresa que enviava devedés per correu postal s’hagi convertit en una de les plataformes de vídeo a la carta més importants del món i que hagi canviat la manera de veure continguts oferint a l’espectador la possibilitat de veure el que vulgui, quan vulgui i on vulgui. Hastings i Sarandos solen viatjar per tot el planeta i en el seu recent pas per Europa, que va incloure Barcelona i Berlín, van anunciar que enguany s’estrenaran més de mil hores de producció original pròpia en sèries, pel·lícules i documentals, molts dels quals es
rodaran fora dels Estats Units seguint la seva estratègia d’impulsar projectes amb contingut local per després distribuir-los internacionalment.
Netflix produeix cada vegada més part del seu catàleg fora dels Estats Units. Aviat hi haurà les pròximes estrenes de l’espanyola Las chicas del cable, la italiana Suburra o l’alemanya Dark. És aquest, el camí?
TED SARANDOS: Ja fa quatre anys que produïm contingut original en 18 països fora dels Estats Units i hem observat que les grans històries no tenen límits geogràfics perquè, independentment del seu origen, poden arribar al públic de tot el món, com ha passat amb Narcos o Marseille. De totes les produccions europees que es van estrenar a Netflix l’any passat, més de la meitat dels espectadors eren de fora d’Europa, per exemple.
Vostès han parlat que estan treballant en unes noranta produccions europees. REED HASTINGS: Sí, estem treballant en moltes i ens mantenim oberts a qualsevol opció. Però no es tracta de tenir una llista de països per marcar-los i tenir una sèrie en cadascun; busquem les millors sèries i creiem que hi ha bon contingut a tot el món. Només volem tenir-ho enllestit i posarho a disposició dels nostres subscriptors com més ràpid millor. També busquem la coproducció amb cadenes locals que ens ajuda a accelerar aquest procés.
Com està funcionant Netflix a Espanya?
RC: A tot Europa estem tenint un gran èxit per la qualitat del nostre contingut i per l’streaming. Ja fa un any i mig que som a Espanya i està funcionant molt bé gràcies en part al fet que hi ha una bona connexió de banda ampla a tot el país, factor que no passa en altres països.
I pel que fa a contingut, que veuen més els espanyols?
TS: Els èxits més importants han estat les sèries Narcos, Stranger
things i especialment The crown.
Hi ha confiança que Las chicas del cable sigui un èxit?
TS: Confiem en la productora Bambú Producciones. Sabíem de l’èxit de Gran Hotel i Velvet i volíem formar part d’aquest èxit. Esperem que aquesta sèrie arribi a un públic ampli i no només el d’Espanya.
Netflix és la millor solució per lluitar contra les descàrregues il·legals? RH: No sabem si és la millor de les solucions, però si més no estem demostrant que oferir un accés fàcil i econòmic al contingut a qualsevol dispositiu i moment és part de la solució. A Espanya sempre hi ha hagut un alt nivell de pirateria i amb la nostra arribada sembla que les xifres estan disminuint, que és el mateix que ha passat en molts altres països on som presents, com Holanda, que era un altre territori amb un alt índex de pirateria.
S’imaginaven el que suposaria House of cards com la primera pedra del que és avui dia Netflix? RH: Vam pensar que podria ser una sèrie important i sabíem que si volíem fer contingut original havíem de fer una gran ficció. Vam decidir fer una sèrie i veure com ens anava. Posteriorment ens vam adonar que tenir només una única sèrie original no era una bona prova. Per aquest motiu, abans de l’èxit de House of
cards ja vam començar a invertir
en Orange is the new black, Club de cuervos i altres produccions. L’excel·lent recepció que va obtenir House of cards ens va donar la seguretat per continuar
invertint en producció original.
Fa dècades vam passar de la televisió en blanc i negre al color. Ara sembla que som davant una altra revolució: el pas de la televisió tradicional a l’streaming. RH: La televisió tradicional o lineal està desapareixent igual que hem vist amb altres coses, com la línia de telèfon fixa, encara que no ha de ser forçosament de manera definitiva. Per exemple, en el cas de la telefonia fixa encara hi ha gent que té telèfon a casa encara que no l’utilitzen gaire si es compara amb el consum del mòbil. En un termini d’entre deu i vint anys la televisió convencional haurà donat pas a un sistema en què tots els vídeos que
veurem es trobaran a internet.
I que passarà amb les grans cadenes de televisió?
RH: Les cadenes s’estan convertint també cada vegada més en cadenes per internet, amb reproductors en línia de contingut. La retransmissió clàssica s’utilitzarà cada vegada menys però les cadenes en si continuaran.
I mes allà de l’streaming, què hi ha?
RH: Bé, jo acostumo a dir que l’streaming ara mateix és com l’electricitat. Fa cent anys que tenim electricitat i que hi ha hagut després de l’electricitat? De moment res més. Crec que l’streaming pot tenir una vida tan llarga com l’electricitat. Aquestes coses poden estar estables molt de temps i després de sobte canvien. L’streaming continuarà donant guerra durant uns cinquanta o cent anys més.
Es plantegen l’opció de ser adquirits per una empresa més gran o s’estimen més mantenir-se independents? TS: Volem ser independents però com que som una empresa que cotitza a la borsa als Estats Units sempre som al mercat. Vaig conèixer en Reed el 1999 i en aquella primera reunió em va dir que pensava que tot el sector de l’entreteniment avançaria cap a internet. Llavors vaig pensar que era una bogeria i ara sembla una cosa òbvia. Quan penses en les empreses del sector i al que s’enfronten veus que s’esforcen per assemblar-se a Netflix com més ràpid millor i tenir una relació més directa amb el consumidor. Han vist els beneficis de la televisió per internet. Com és que no ho van veure tan clar el 1999? Doncs perquè tenien un bon negoci. En aquells anys nosaltres ja feia una dècada que llogàvem devedés per correu postal i estàvem farts de tancar manualment els sobres per als enviaments. Volíem fer un pas endavant i estàvem molt motivats perquè sabíem que el devedé no duraria per sempre.
Els preocupa la competència d’Amazon Prime Video o HBO? Totes aquestes plataformes estan produint sèries de bastanta qualitat, com nosaltres, i molta gent se subscriu a diverses, tant als Estats Units com a Europa. El seu èxit no ens ha perjudicat.
Amazon i Hulu han anunciat que volen comprar drets d’emissió d’esdeveniments esportius. S’ho han plantejat, vostès? TS: Seriosa genial si ells es gasten els seus diners en esports i no a competir contra nosaltres en continguts de ficció.
Netflix ara mateix té 93 milions de subscriptors a tot el món. Quan confien a arribar als 100 milions? RH: A finals d’aquest trimestre esperem arribar als 99 milions. Ja quedarà molt poc...