La Vanguardia (Català)

El Brillat-Savarin d’avui?

BOB NOTO (1956-2017) Gastrònom

- CRISTINA JOLONCH

La majoria dels qui solien coincidir amb ell en les grans cites culinàries, ja fossin premis, celebracio­ns o congressos, moltes vegades envoltat de xefs, desconeixi­en que el reconegut gastrònom Bob Noto (Torí, 1956) regentava una empresa de recanvis de peces per a cotxes, perquè a Noto, que ahir va morir a causa d’un càncer que va mantenir amagat a gairebé tots els seus amics, era difícil imaginar-se’l en un altre entorn que no fos el dels restaurant­s. Gran i corpulent, concentrat amb la mirada fixa davant el plat, escrutant sabors i textures.

La cuina era la seva passió i va gaudir de la creativita­t de la francesa nouvelle cuisine, que va conèixer bé, com de les elaboracio­ns més genuïnes de la seva Itàlia natal, dels ingredient­s i elaboracio­ns de la qual va ser un magnífic ambaixador. Però poques propostes el van captivar com la de Ferran Adrià, Juli Soler i el seu equip a El Bulli. Després de rebre la notícia, el xef descrivia qui va arribar a ser un dels seus grans amics com el comensal que més vegades va sopar al seu restaurant: “Per mi, el gurmet més important que hi ha hagut en els últims trenta anys”. El vídeo –una mica surrealist­a– del torinès i la seva dona, Antonella Ventura, assaborint un dels menús a la cala Montjoi, forma part de la documentac­ió gràfica del lloc on es va gestar l’última revolució gastronòmi­ca, un moviment que ell va entendre i va saber interpreta­r com poques persones quan els seus protagonis­tes encara no havien aconseguit la fama ni els elogis o les crítiques.

“No he conegut ningú amb la seva capacitat per llegir els plats. Feia un interpreta­ció detallant el perquè de cada cosa i em descobria aspectes dels quals ni jo mateix m’havia adonat”. Encara que el seu fort no fos l’escriptura, com en el cas de l’autor de la cèlebre Fisiologia del gust , per a Adrià, “Noto va ser el Brillat-Savarin del nostre temps”. Ell, que va destacar per la seva gran afició a la fotografia culinària, també era conegut pel seu tarannà positiu. “Sempre dialogava en sentit constructi­u i no el senties parlar mai malament de ningú. Freqüentav­a els restaurant­s que li agradaven i ho feia per divertir-se profundame­nt; mai amb la intenció de desprestig­iar una cuina que no li hagués semblat atractiva”.

Era als antípodes del crític rondinaire, recorda Adrià, que assenyala que ni va ser ni es va considerar mai un crític com a tal sinó un gurmet, “a qui li agradava menjar bé però no tenia gaire interès a deixar-ne testimoni escrit”, i sí una gran sensibilit­at per captar a través de l’objectiu l’univers que assaboria. “No he trobat ningú que el conegués que no l’apreciés i no li tingués afecte”, explica Adrià, que afegeix que l’italià sempre va considerar que l’autèntica experta era la seva dona, Antonella, científica amb un talent especial per entendre la cuina i amb qui sempre compartia les seves experiènci­es gastronòmi­ques.

La parella va estar entre els convidats d’honor a l’últim sopar que es va servir a El Bulli l’estiu del 2011, i va ser Noto qui va posar en contacte Adrià amb la firma italiana Lavazza, amb la qual el xef col·labora des de fa anys i amb la qual prepara la conceptual­ització d’un restaurant a la ciutat de Torí, que obrirà l’any que ve a la seu d’aquesta empresa. Un projecte, explicava ahir el mateix cuiner, que serà un homenatge al conegut gastrònom torinès.

 ?? JUAN HERRERO / EFE ??
JUAN HERRERO / EFE

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain