La Creu de Lampedusa
Neil Mac Gregor, a prop de la setantena, va deixar el 2015 el seu càrrec de director del Museu Britànic de Londres després d’una exitosa etapa en què va aconseguir que la seva institució, amb 6,7 milions de visites a l’any, fos el segon museu més visitat del món, darrere del Louvre.
L’última peça que va adquirir durant el seu mandat li va sortir de franc: la Creu de Lampedusa. No va ser l’original, sinó una còpia que va fer el mateix fuster, Franco Tuccio, qui la hi va regalar.
Franco Tuccio és un fuster de la petita illa italiana de Lampedusa que es va commoure quan va ser testimoni d’un dels múltiples naufragis de refugiats que intentaven arribar a Europa a través d’aquest enclavament geogràfic proper a Líbia. Llavors se li va ocórrer fer una gran creu de fusta amb restes de l’embarcació sinistrada. El valor simbòlic era evident per a ell, i ho va ser per al papa Francesc que la va voler utilitzar com a bastó en la seva visita a l’illa.
Aquest simbolisme, que també va ser apreciat pel director del Museu Britànic, va portar el fuster a fer moltes altres creus de totes les mides. Tuccio en va parlar en una entrevista: “En aquest assumpte per a mi no compta en absolut el negoci, perquè el meu objectiu va ser i continua sent divers. Per pudor no ho solc dir, però li faré una confessió: em continuo commovent cada vegada que faig una creu. Quan trec un clau d’una taula i veig el forat sento el dolor de qui en aquesta fusta ha patit o ha trobat la mort. Però alhora, com a cristià, veig en la creu la resurrecció, l’esperança, la vida i m’agrada fer creus perquè tinc la sensació que cada creu representa un immigrant que salvo”.
La Creu de Lampedusa que va beneir el Papa ha recorregut des d’aleshores molts països i ciutats. El dia 18 passat va arribar a l’Arxidiòcesi de Tarragona. Vaig tenir la satisfacció de rebre-la a Riudoms, en el marc d’una Trobada Diocesana de Joves. I avui presidirà l’Eucaristia de les 11 hores a la Catedral, en la qual es clausurarà el seu pas per Tarragona, després d’haver estat exposada a diverses parròquies i escoles.
Quan la miro –té 2,80 metres de llarg per 1,5 d’ample, i tons blaus de la fusta de l’embarcació– penso en el sacrifici redemptor de Jesucrist i en tants germans nostres ofegats a la Mediterrània, un mar que pràcticament contemplo cada dia, de a prop o una mica més lluny, des de la meva pròpia residència.
La dels immigrants que naufraguen, en aquest mar convertit en un gran cementiri, és una de les tragèdies del nostre temps, però la sentim especialment propera els qui vivim a la riba europea del mateix mar que aborden amb fràgils embarcacions els qui viuen a la riba oposada.
Càritas Diocesana, que ha col·laborat en acollir la Creu de Lampedusa al seu recorregut, adverteix que fins i tot els migrants que aconsegueixen assolir la terra promesa topen moltes vegades amb la fredor amb què se’ls tanquen portes, en comptes de donar-los acollida.
Demano a Déu que les fronteres no ens facin oblidar que tots som éssers humans i germans en Jesucrist.
Els qui vivim a la riba del mateix mar on hi ha tants naufragis sentim més propera aquesta tragèdia