La Vanguardia (Català)

Més llum sobre la Falange

L’arxiu Trias arriba a Poblet, amb rics fons de la postguerra barcelonin­a

- JOSEP PLAYÀ MASET Barcelona

Després de la mort de Franco es van destruir o es van amagar molts documents que hi havia a la Secretaría Provincial del Movimiento a Barcelona. L’objectiu era eludir possibles responsabi­litats polítiques o simplement furtar els fets a la història que algun dia s’hauria d’escriure.

Per sort per als historiado­rs, amb el pas dels anys es desclassif­iquen determinat­s documents –menys dels desitjats– i apareixen de tant en tant donacions que permeten resoldre molts enigmes. És el cas de la donació al monestir de Poblet dels arxius de Carlos Trias Bertrán, advocat i polític, destacat dirigent de la Falange catalana.

L’acte de lliurament del fons documental de Carlos Trias Bertrán (1914-1969) per part del seu fill Jorge Trias Sagnier a l’abat Josep Alegre va tenir lloc el passat 28 de novembre al mateix monestir.

En total són 163 capses de documents que ja són a l’arxiu Montserrat Tarradella­s i Macià, situat en dependènci­es del mateix monestir. S’afegeixen no tan sols a l’arxiu donat pel president de la Generalita­t Josep Tarradella­s, sinó a uns altres 55 arxius que s’hi han incorporat posteriorm­ent, entre els quals els de Carlos Sentís, Juan Antonio Samaranch, Paul Preston, Josep Maria Bricall, Jaume Miravitlle­s, Víctor Torres, etcètera.

Els documents donats a Poblet estan dividits, essencialm­ent, en set seccions: Guerra Civil, Falange a Catalunya, Ajuntament de Barcelona (1939-1945), Diputació Provincial de Barcelona (19451957), Comissaria General per a l’Ordenació Urbana de Madrid (1959-1965), Consell Nacional del Moviment/Corts Espanyoles i restauraci­ó de l’Acadèmia de Jurisprudè­ncia i Legislació de Catalunya (1953-1969). Són 154 capses que ressegueix­en la trajectòri­a vital de Carlos Trias. I hi cal afegir unes altres nou capses correspone­nts a l’arxiu de Miguel Mateu Pla (1939-1947), que recull part de la documentac­ió particular del període en què aquest industrial va ser alcalde de Barcelona i ambaixador a França, cedit al seu dia a la família Trias per a la seva custòdia.

Jorge Trias ha exclòs de la donació únicament dotze capses relatives a Adolfo Suárez, que al seu dia ja va cedir a l’arxiu de la Universita­t de Navarra, procedents d’Eduardo Navarro, col·laborador de Carlos Trias i secretari de qui va ser president del govern espanyol a la transició. Jorge Trias té previst donar en el futur el seu arxiu personal, compost per 200 arxivadors més, que recullen la seva trajectòri­a política i profession­al.

Molts dels papers són inèdits i amb prou feines han començat a ser investigat­s

“Als arxius donats –explica el mateix Jorge Trias– hi ha papers interessan­ts per als qui vulguin investigar la història de la Falange, especialme­nt la de Catalunya durant la guerra i, sobretot, durant la postguerra.

També hi ha documents importants sobre FE de las JONS, com les actes signades per Manuel Hedilla i el decret d’unificació, aquells mesos en què no es tenia, o no es volia tenir, la certesa de l’afusellame­nt de José Antonio Primo de Rivera. Però també es demostra “la participac­ió d’importants prohoms de la Lliga en les primeres etapes del franquisme o l’informe sobre la ‘situació’ a la Catalunya del 1940 que va fer José María de Areilza després d’una visita d’inspecció”. Els informes de Carlos Trias, com a cap

Els fons de Poblet disposen de donacions de 55 personatge­s destacats

provincial de FET y de las JONS a Girona i després com a cap accidental a Barcelona, entre el 1939 i el 1941; la seva actuació a l’ajuntament de Barcelona, i més tard a Madrid, o els informes que amb el segell de “secrets” els serveis d’informació dels anys seixanta lliuraven al general i vicepresid­ent del govern Muñoz Grandes són alguns d’aquests materials.

Un altre capítol interessan­t el constituei­x la documentac­ió relacionad­a amb Miguel Mateu Pla. La major part es refereix als informes confidenci­als gairebé diaris

que des de l’ambaixada, que va passar a ocupar a París el 1945, enviava primer al ministre d’Afers Exteriors José Félix de Lequerica i més tard al seu successor, Alberto Martín Artajo. En aquestes notes es donava compte des de la situació política a França fins als moviments dels refugiats espanyols al país veí. Des de Madrid no només es transmetie­n les consignes que s’havien de propagar a l’exterior sinó que s’exigia més pressió a les autoritats franceses per al control de les activitats dels guerriller­s del maquis i de l’oposició, incloent-hi la que s’acostava a Joan, el fill del rei Alfons XIII.

Entre els documents que Miguel Mateu envia al ministeri hi ha un interessan­t informe de 14 pàgines del cap del destacamen­t de la Guàrdia Civil enviat a Andorra el 1945.

Molts d’aquests documents són inèdits i només uns quants historiado­rs, com Joan Maria Thomas, Juan Francisco Fuentes i Ignacio Sánchez-Cuenca, hi han començat a treballar. De moment, aquest fons encara no està catalogat, en espera que l’equip de tres bibliotecà­ries de l’arxiu Montserrat Tarradella­s i Macià, que des del gener dirigeix Núria Gavarró, pugui reforçar-se.

Des de la mort de Carlos Trias el 1969, el seu fill ha ampliat i ordenat aquest arxiu. “La primera vegada que vaig obrir un dels arxius Fichet al despatx del meu pare em vaig endur una sorpresa majúscula ja que a la part posterior, amagats, vaig trobar alguns llibres maçònics, documents i el davantal que van pertànyer al meu besoncle patern, Josep M. Bertrán de Quintana, membre destacat d’ERC, que va morir a l’exili”.

Entre aquests materials més personals figuren també dos àlbums de fotografie­s del seu pare, dels anys immediatam­ent posteriors a la Guerra Civil. Carlos Trias apareix donant la benvinguda a Himmler a la seva arribada a Barcelona o rebent com a tinent d’alcalde Evita Perón. Hi ha moltes fotos de camises blaves, processons, actes de la Falange i actes oficials de l’ajuntament de Barcelona. En un altre arxivador apareixen butlletins i actes de la Inspección Nacional de la Vieja Guardia i documents de la Direcció Provincial de Propaganda que van ocupar Juan Ramon Masoliver i Martín de Riquer. Un conjunt de documents que demostren un zel i una vocació gairebé de col·leccionist­a.

Els documents acrediten el paper de prohoms de la Lliga en el franquisme

La donació inclou part dels arxius de Miguel Mateu com a ambaixador a París

 ?? ARCHIVO TRIAS/ARCHIVO MONTSERRAT TARRADELLA­S ?? Àlbum de fotos. Entre els fons cedits a Poblet destaquen dos àlbums amb fotografie­s personals. En aquesta, Evita Perón, esposa del president argentí, és saludada a Barcelona per Francisco Franco, a la seva dreta. Darrere del Caudillo, apareix el tinent...
ARCHIVO TRIAS/ARCHIVO MONTSERRAT TARRADELLA­S Àlbum de fotos. Entre els fons cedits a Poblet destaquen dos àlbums amb fotografie­s personals. En aquesta, Evita Perón, esposa del president argentí, és saludada a Barcelona per Francisco Franco, a la seva dreta. Darrere del Caudillo, apareix el tinent...

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain