La Vanguardia (Català)

Les iguanes estimen Herzog?

El festival Kosmopolis aconseguei­x un ple total amb el cineasta alemany en una jornada que aborda la natura des de la ciència, la ciència-ficció i el cinema

- JUSTO BARRANCO

Ple total. Cues que fan esses al pati del CCCB. Gent buscant entrades, preguntant als centenars de persones a la llarguíssi­ma i serpenteja­nt fila en la fresca de la nit. I només pujar a l’escenari, malgrat l’ostensible retard, aplaudimen­ts i xiulets de gran estrella per al cineasta alemany Werner Herzog, director de pel·lícules mítiques com Aguirre, la còlera de Déu o Fitzcarral­do. Herzog és una de les estrelles indiscutib­les del festival de literatura Kosmopolis que conclou avui amb PJ Harvey i el públic, notablemen­t jove, està entregat. Faci el que faci i digui el que digui en el seu diàleg amb Paul Holdengräb­er. I en diu de tots els tipus i colors. Entre d’altres, que vol conèixer Benet XVI, que, segons la seva tesi, va deixar el papat després de visitar Auschwitz: en el discurs que hi va pronunciar, recorda, es va preguntar fins a tres vegades on era Déu quan passava tot això.

Si veiés Benet, li preguntari­a per Déu i pel sentit de la creació, explica. Una creació que, remarca en diverses ocasions, no s’assembla gens a les pel·lícules de Disney, en què un cabrit orfe pot mamar d’una tigressa. Està “fart” que li venguin la història de la mare naturalesa, expressió que tampoc no suporta perquè “ens condueix a una visió romàntica de l’univers”. Al món, diu, hi ha óssos que et devoren en un segon. “Cal mirar les coses de cara. estic fart de la mirada naïf”, apuntala. Gens estrany en un diàleg que es titula Èxtasi i terror en la ment de Déu. Un èxtasi de la creació de la qual formen part les iguanes, recorda, animals que li interessen bastant i dels quals en va posar uns quants al film Bad lieutenant , on va dirigir un Nicolas Cage fins a dalt de drogues i amb més visions que un místic en un convent. Cage veia iguanes per tot arreu i gravar-les va ser difícil perquè, diu Herzog, les iguanes “són molt estúpides, no entenen mai res, no entendrien mai el futbol, per què un equip juga en una porteria i un altre en una altra, operen en aquella zona estranya de la creació”.

La creació és tan estranya, o no, que en les xerrades d’ahir a Kosmopolis Herzog el va precedir el científic Carl Safina, autor de Mentes maravillos­as. Lo que piensan y sienten los animales (Galaxia Gutenberg), que tot just pujar a l’escenari va dir que la pregunta de si el nostre gos ens estima o només vol carícies, que és una forma fàcil de preguntar-se si els animals són intel·ligents i senten, és un error, que la pregunta primera davant els animals és qui és. “M’estima?” només respon a la concepció narcisista dels humans de creure’s la mesura de tot i de pensar que els animals només són intel·ligents si fan el mateix que nosaltres, per la qual cosa posem les rates en els experiment­s perquè surtin de laberints.

Si intentem utilitzar l’evolució i l’observació del seu comportame­nt per saber qui són, veiem, diu, que la primera neurona, que es va desenvolup­ar en una medusa, continua sent bàsicament igual de les de les persones i són iguals en totes les espècies. Als crancs, si els donem corrents quan busquen menjar, es deprimeixe­n i deixen de buscar-ne. Si els tractem amb medicament­s antidepres­sius, tornen a buscar-ne. Els pops reconeixen les cares humanes. Hi ha peixos que en desperten d’altres per anar a caçar en grup. Però valorem la seva intel·ligència fregint-los. Les orques mengen foques, però no humans. En canvi, guien vaixells a casa enmig de la boira. Els elefants fugen si senten la veu gravada d’un massai, els seus caçadors, però no amb la veu gravada d’un turista britànic, que saben que ve a veure’ls. Els mamífers formen famílies, lluiten per sobreviure i crien les seves cries com nosaltres. Són curiosos, s’ajuden, hi ha afecte, festeig. També en els ocells. “I després ens fem una pregunta curiosa: Són conscients? Tenen ulls, orelles, nas, juguen, s’interrelac­ionen... Doncs sí. Hi ha qui diu que el que ens fa diferent és l’empatia, però no és només humana, qualsevol que visqui en grup la necessita. I l’empatia humana no és perfecta”, assenyala mostrant imatges d’esclaus. No utilitzem prou la intel·ligència per mesurar les conseqüènc­ies dels nostres actes, i no som únics, destaca: la nostra diferència real és que som més extrems que els animals per al millor i el pitjor, per a l’empatia i per a la destrucció. No som les úniques criatures que senten amor, no és el que ens fa humans. Ens estimen, els animals? Les iguanes estimen Herzog? “La pregunta és si podem estimar prou nosaltres els animals, si tenim la capacitat de deixar que continuïn existint”.

Herzog vol conèixer Benet XVI; Safina diu que som com els altres animals però més extrems

 ?? INMA SAINZ DE BARANDA ?? El cineasta Werner Herzog fotografia­t ahir a la nit al festival Kosmopolis del CCCB
INMA SAINZ DE BARANDA El cineasta Werner Herzog fotografia­t ahir a la nit al festival Kosmopolis del CCCB

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain