El ‘soft power’ barceloní
Aleksandr Ponomarev va irrompre ahir a la matinada a la biblioteca del vaixell Vavilov, on s’estava redactant aquesta crònica. L’artífex de la biennal, cansat després d’un llarg dia de presentacions artístiques i observació de balenes, va afirmar que estava satisfet perquè, “a diferència del que passa en altres fires artístiques, en aquesta no hi ha pavellons nacionals ni una localització concreta en un país; això s’ha celebrat en terra de ningú, a la pàtria de l’art i la natura”, va afirmar. Certament, l’aventura ha estat multinacional. Amb evident lideratge rus (per Ponomarev i pel patrocinador principal de l’invent, el magnat de la ciberseguretat Eugene Kasperski), han conviscut en l’experiència participants d’una trentena de països. Altres àrees de procedència han exercit una considerable influència. Al vaixell es parla d’un soft power berlinès i d’un un soft power de Brooklyn, però també d’un influent lobby de Barcelona a què s’integren, a més de tres naturals, barcelonins d’adopció, com la productora cultural Tatiana Kouroxkina (Rússia), el director de cinema Denis Delestrac (França), la responsable de producció Victoria Sacco (Argentina) i l’expert en realitat virtual Mike Pfau (Estats Units).