Més feina amb el portàtil i el mòbil, més estrès
Espanya, amb el 13% d’ocupats, a la cua d’Europa en teletreball
Les tecnologies de la informació i la comunicació estan canviant l’organització i les formes de treball. Encara que a un ritme potser més lent del que s’esperava, i sobretot d’una manera molt heterogènia, el mòbil, la tauleta i els ordinadors portàtils faciliten treballar en qualsevol lloc i a qualsevol hora. A la fórmula clàssica de poder treballar des de casa, s’han sumat en els últims anys altres tipus de feina remota, impulsades per la connectivitat constant. I tots ells, encara que en ocasions afavoreixen més equilibri entre la vida professional i la personal, també poden propiciar que s’allargui la jornada laboral, difuminar la frontera de la feina o provocar més estrès laboral.
Un informe recent de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i Eurofound, entitat tripartida de la Unió Europea, ha provat d’avaluar l’impacte d’aquest fenomen. Per això, s’atura a analitzar la situació de tots els ocupats que ja no duen a terme tota la seva tasca a les instal·lacions de la seva empresa. Segons l’esmentada investigació, aquest important col·lectiu de treballadors se senten més pressionats que els empleats que no treballen mai a fora. Sobretot, manifesten aquesta pressió els treballadors amb més mobilitat i un ús intensiu de la tecnologia: quatre de cada deu afirma que pateix estrès “sempre o la major part del temps”, quinze punts menys que entre els que tenen un lloc de treball convencional en una oficina, una fàbrica, un taller, una botiga... També es produeix una incidència de més problemes amb el son, símptoma relacionat amb l’estrès, ja que afecta tant el 42% dels empleats digitalitzats amb més mobilitat com els que treballen regularment des de casa.
Si es té en compte els que aprofiten la possibilitat de treballar des de casa i els que de manera més o menys intensiva, amb el mòbil i el portàtil en mà, ho fan en trens, avions, espais públics, cafeteries, oficines de clients... o al seu domicili, l’estudi conclou que ja suposen el 17% dels treballadors a l’Europa dels 28. Per sota de la mitjana, apareix Espanya, que amb el 13% forma part, amb Alemanya (12%) i Itàlia (7%), del grup de països europeus on menys s’han desenvolupat aquestes pràctiques.
En canvi, els percentatges més elevats es produeixen a Dinamarca (37%), Suècia (33%) i Holanda (30%), seguits relativament de prop pel Regne Unit (26%), França (25%), Finlàndia i Bèlgica (tots dos, 24%). És més comuna la feina remota (ja sigui des de casa o des de diversos llocs) entre els directius i els professionals, però també pen els treballadors dedicats al suport administratiu o els comercials, asseguren.
L’informe de l’OIT i Eurofound assenyala a més que, per entendre l’heterogeneïtat en la implantació de formes de feina remotes, no només cal tenir en compte “el desenvolupament tecnològic sinó també l’estructura econòmica existent i la cultura del treball”.
A Espanya, les últimes anàlisis parlen de l’estancament i fins i tot d’un retrocés precisament entre els ocupats que treballen almenys ocasionalment des de casa. Un estudi d’Adecco assenyala que, amb la millora de l’economia, ha caigut el nombre de teletreballadors, alhora que ha augmentat el volum d’ocupats. Així, si a final del 2013 es va assolir un nivell màxim del 7,5% dels treballadors (gairebé 1,3 milions de persones), aquesta xifra va anar caient i dos anys més tard ja era del 6,6%.
La feina remota pot afavorir la conciliació, però obre la porta a jornades interminables