Torna el quitament del deute del FLA
Cristóbal Montoro, el ministre d’Hisenda i Funció Pública, va presentar al seu Govern el desembre del 2014 un programa de quitament escalonat del deute que les comunitats autònomes havien contret amb l’Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). El pla de Montoro consistia a reduir el deute el 10% cada any, de manera que en una dècada, les comunitats, complint determinades condicions, podrien posar a zero el comptador del seu deute amb l’Estat. En aquelles dates, com igualment passa ara, Catalunya encapçalava el rànquing del deute, amb més de 32.000 milions d’euros. I la suma del deute de totes les comunitats assumit per l’Estat assolia els 130.000 milions d’euros.
Aquesta proposta no va obtenir el vistiplau del gabinet i Mariano Rajoy va atribuir la negativa a les reticències europees. En efecte, Luis de Guindos, el ministre d’Economia, i encarregat de les negociacions amb Brussel·les, i sobretot amb Berlín, va avançar que un país que havia demanat el rescat de la troica no podia aparèixer condonant deutes a les administracions que, injustament, es consideraven més gastadores.
Gairebé tres anys després, les dimensions del problema han engegantit. El deute que l’Estat ha col·locat als mercats per assumir el de les comunitats autònomes ja suma uns 210.000 milions d’euros. I en el cas de Catalunya, que continua al capdavant encara més destacada, la quantitat assolirà al final d’aquest any els 70.000 milions.
I trobar una solució perquè aquest enorme deute no continuï pesant sobre les comunitats autònomes torna a estar sobre la taula. En part perquè la vigència de l’actual sistema de finançament cobria fins i tot l’any 2014 i ja se n’hauria d’haver posat en marxa un de nou. També perquè les comunitats més mal finançades en reclamen un de nou amb el qual puguin fer front als seus programes de despesa. I, en gran manera, perquè qualsevol operació diàleg a Catalunya com la que suposadament està covant el Govern de Rajoy a través de la seva vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, i sobre la qual pesa tot l’escepticisme del món, no seria ni tan sols presa en consideració pels més predisposats si no incorporés algun canvi substancial en el sistema de finançament i una resolució del deute acumulat. No és possible creure que el Govern espanyol pretén restaurar l’autonomia financera de Catalunya, i no només d’aquesta, si no avança un pla realista per fer desaparèixer aquest deute dels comptes catalans.
Al seu torn, la Comissió d’Hisenda i Funció Pública del Congrés acaba d’aprovar una proposició no de llei, és a dir que simplement insta el Govern a prendre assumptes en consideració, votada pels grups parlamentaris del PP, PSOE i Ciutadans, amb una petició molt concreta per al grup d’experts creat el mes passat perquè avanci propostes d’un nou model de finançament autonòmic. La resolució de la comissió parlamentària insta el grup d’experts a analitzar “els dèficits de finançament que han suportat les comunitats autònomes, i el seu impacte sobre el deute autonòmic, proposant -en el seu cas- l’ús de mecanismes de compensació, tal com preveu la llei de finançament de les comunitats autònomes.” És a dir, que calculi quina quantitat de deute de les comunitats autònomes es va originar per un mal finançament i no per les polítiques dels seus governs. Experts en l’assumpte, com per exemple Antoni Zabalza, exsecretari d’Estat d’Hisenda en el ja llunyà govern de Felipe González, estimen aquesta xifra, només per als anys 2007 al 2013, en 150.000 milions. Si s’hi afegissin els anys següents, fins a l’actual 2017, la xifra superaria de llarg el mateix volum de tot el FLA.
Plantejades així les coses, seria més propi parlar d’acció reparadora de les negatives conseqüències d’un sistema injust abans que de quitament o condonació del deute. Però és avançar-se molt pensar que el Govern espanyol assumirà aquest raonament i estarà disposat a aprovar un sistema just de repartiment d’ingressos i despeses, a més de reparar les barrabassades del passat.
Catalunya, el Govern de la Generalitat, no participa en les negociacions i tampoc no ha nomenat un expert propi, encara que informalment té l’ajut del catedràtic menorquí Guillem López Casasnovas, representant oficial de les Balears. Ell defensa que el grup d’experts presenti una proposta tan concreta com sigui possible per fer front a un problema inajornable, en la línia del que assenyala Zabaltza.
I, malgrat la distància oficial, la conselleria d’Economia de la Generalitat, que dirigeix Oriol Junqueras, segueix amb molta atenció totes les propostes que estan sobre la taula. Igual com no se sap si el Govern de Rajoy arribarà a temps amb les seves propostes d’alleujament financer, després de molts anys de perillós silenci, tampoc no saben, als despatxos de la Rambla de Catalunya de Barcelona, quant de temps hauran de conviure amb un sistema de finançament autonòmic en el marc de l’Estat espanyol. Amb aquest càlcul, el PNB, que no descarta que de tota aquesta moguda en surti alguna proposta que afecti el seu pacte foral, ja ha allargat la mà al Govern espanyol, ajudant-lo amb els pressupostos. Pel que pugui ser.
PP, PSOE i Cs assumeixen que gran part del deute de les CA és per mal finançament; el PNB en pren nota