Els líders europeus demanen unitat enfront del populisme
Els 27 firmen la declaració de Roma, que reivindica els èxits de la UE i aspira a rellançar el projecte comú El nou full de ruta implica el compromís de reforçar la política de seguretat i migratòria
Els rituals són importants en la vida de les persones i també de les comunitats humanes. L’acte d’ahir a Roma, tot i que potser massa protocol·lari i retòric, sí que va servir a la Unió Europea (UE) per injectar-se una bona dosi d’autoestima en una conjuntura difícil. El missatge va ser molt simple: el camí fins aquí, des del 1957, ha valgut molt la pena i convé rellançar el projecte malgrat tots els obstacles, perquè és, de lluny, la millor alternativa que existeix.
Els bons desitjos –en matèria econòmica, social i de seguretat– es van concretar en la firma de la declaració de Roma, un document de només tres folis, necessàriament vague i genèric per no posar en perill el consens entre els Vint-i-set.
El principal amfitrió de la cerimònia, el primer ministre italià, Paolo Gentiloni, va parlar en el seu discurs de fets molt obvis, però que convé repetir i valorar, en especial davant les joves generacions quan s’escampa el desànim i fins i tot el derrotisme. “Al final de la II Guerra Mundial, Europa va quedar reduïda a un cúmul de runa –va dir el premier–. Milions d’europeus morts. Milions d’europeus refugiats o sense casa. Un continent que podia comptar 2.500 anys d’història tornava de cop a l’any zero”.
Gentiloni va recordar que, durant decennis, la meitat d’Europa (aquella sota l’òrbita soviètica) va viure sota l’opressió. L’altra meitat es va poder refer. No va esmentar el pla Marshall ni el paraigua defensiu dels Estats Units. Potser no era l’ocasió, però no hauria sobrat una referència.
“Venien de països diversos, parlaven llengües diverses, no pensaven de la mateixa manera sobre tot –va prosseguir el cap del Govern italià–. Però tots compartien una esplèndida obsessió: no dividir sinó unir, no posicionar-se els uns contra els altres per al mal de tots sinó cooperar junts pel bé de cadascú. Després d’haver triat, amb dues guerres mundials, el mal, els europeus van escollir el bé: reunir els pobles en un viatge comú, per deixar enrere els dimonis dels nacionalismes”.
Gentiloni va citar els pares fundadors de la UE, va fer un repàs a la història, va esmentar el final de les dictadures d’Espanya, Portugal i Grècia als anys setanta, va recordar l’abraçada de François Mitterrand i Helmut Kohl a Verdun, el 1984, i la incorporació al projecte dels països de l’Est. Després d’enumerar la trajectòria d’èxits, el primer ministre va reconèixer també que la UE no ha reaccionat bé als últims desafiaments econòmics i de la immigració massiva, i això ha causat “una crisi de rebuig en una part de l’opinió pública europea que, a més, ha estat majoritària al Regne Unit”. Gentiloni va lamentar que “han reaflorat tossuderies nacionalistes que crèiem relegades als arxius de la història”. Però, alhora, per donar autoestima als seus socis, va assegurar que la UE té els valors per rellançar-se, a tots els terrenys, en els pròxims deu anys.
El president de la Comissió Europea, el luxemburguès JeanClaude Juncker, va admetre la seva tristesa per l’absència del Regne Unit –la seva primera ministra, Theresa May, va preferir no assistir-hi, ja que dimecres activarà oficialment el mecanisme per fer realitat el Brexit–, encara que va pronosticar que “hi haurà un centè aniversari de la UE”. El presi-
OPTIMISME DE JUNCKER
“Hi haurà un centè aniversari de la UE”, augura el president de la Comissió
dent del Consell Europeu, el polonès Donald Tusk, va alertar que “els 27 han de demostrar que són líders d’aquesta Europa”. I el president de la República Italiana, Sergio Mattarella va estimar amb sentit pragmàtic que “caldrà revisar els tractats” i que, per tant, “ara s’inicia una fase constituent”.
L’alcaldessa de Roma, Virginia Raggi, del Moviment 5 Estrelles (M5E), el partit de Beppe Grillo (partidari d’un referèndum a Itàlia sobre l’euro), va pronunciar un discurs reivindicatiu. Va criticar la preponderància que la UE dona a la qüestió financera i va exigir més atenció a les preocupacions i angoixes del ciutadà corrent. També va censurar la política migratòria i va demanar de revisar l’acord de Dublín. Els grillini van protagonitzar una polèmica amb la RAI per no haver transmès el discurs de Raggi en directe, i reafirmar així el seu convenciment que l’establishment els boicoteja.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en una conferència de premsa a l’ambaixada d’Espanya, va destacar que “Europa ha estat i és una història d’èxit”, i es va congratular que aquest esperit impregni la declaració firmada ahir, amb la mateixa ploma, per cert, que fa 60 anys. Per a Rajoy, no hi ha dubtes sobres les bondats del projecte. “Europa és el millor lloc del món on pot néixer un ésser humà”. Va destacar-ne el nivell de prosperitat i de respecte a la dignitat humana, va subratllar que és l’únic continent que ha abolit la pena de mort i va recordar la dada que, malgrat representar un percentatge baix de la població mundial, representa el 58% de tota la despesa social al planeta.
La declaració de Roma subscrita ahir traça, malgrat el seu contingut genèric, una línia clara en els grans objectius. “La unitat és una necessitat i la nostra lliure elecció –afirma el text–. Als nostres respectius països, presos un a un, la dinàmica mundial els condemnaria a la marginació”.
Sobre la delicada qüestió de les diverses velocitats d’integració, es diu el següent: “Actuarem junts, a diferents ritmes i amb diferent intensitat quan sigui necessari,
SET MANIFESTACIONS El massiu desplegament policial evita les temudes protestes violentes
mentre avancem en la mateixa direcció, com hem fet en el passat, de conformitat amb els tractats i mantenint la porta oberta als qui vulguin unir-s’hi més endavant”.
El programa que es proposa de portar endavant inclou actuar en el control de fronteres “amb una política migratòria més eficaç”, un “mercat únic fort, connectat i en expansió”, uns sistemes de protecció social que tinguin en compte la diversitat i la continuació d’una política de seguretat i defensa complementària amb la de l’Aliança Atlàntica.
Malgrat l’alerta i els temors, no hi va haver incidents en les set manifestacions o segudes –a favor i en contra el projecte europeu– que van tenir lloc a Roma. La policia va fer una bona feina de prevenció, amb un dispositiu dissuasiu meticulosament dissenyat, detencions de sospitosos i controls en els accessos a la ciutat. Hi va haver moments de tensió, però no es van produir enfrontaments.
A prop de l’estació d’Ostiense hi havia convocada la manifestació a priori més problemàtica, de la plataforma Eurostop. “Protestem contra l’Europa de l’austeritat i de les fronteres –va declarar a aquest diari en Davide, de 21 anys, un músic a l’atur, de Macerata, a la regió de les Marques–. Avui es reuneixen aquí els qui decideixen sense tenir en compte l’opinió del poble”. “Hem trigat sis hores, amb autocar –va afegir–. La policia ens ha tingut parats durant una hora a l’autopista, sense trobar res. En un altre autocar s’han endut un activista a la comissaria perquè portava una navalleta per tallar el formatge. Exagerat”.