L’elusió fiscal de les grans firmes costa 5.000 milions a Espanya
Les multinacionals paguen un 20% menys a l’any del que els tocaria, segons les Nacions Unides
Cada any al món les arques dels estats deixen d’ingressar uns 462.000 milions d’euros en concepte d’impostos sobre els beneficis obtinguts per les multinacionals al seu territori.
No és que els diners s’hagin esfumat. Simplement, gràcies a una estratègia d’enginyeria fiscal molt agressiva, aquestes grans empreses traslladen els seus guanys de forma artificial a les seves filials ubicades en països de baixa tributació.
Parlem d’elusió fiscal. Sobre el paper aquestes operacions no constitueixen pràctiques il·legals en sentit estricte. Tampoc no entren en joc necessàriament els anomenats paradisos fiscals, sinó estats que ofereixen un tractament tributari molt favorable. A Europa, per exemple, els casos més coneguts són els d’Irlanda i Holanda.
El mecanisme habitual de transferències té lloc mitjançant l’esquema de les comissions. Per exemple, hi ha una empresa amb seu a Dublín que es queda els beneficis obtinguts a Espanya, pagant a la seva filial espanyola un percentatge mínim sobre aquests. Per efecte d’aquest trasllat comptable, els guanys tributaran així al país de l’empresa mare, que gaudeix de tipus inferiors als espanyols.
Aquests càlculs són el fruit de les investigacions d’Alex Cobham, de la xarxa Tax Justice Network i de l’acadèmic txec Petr Jansky, que va publicar aquesta setmana l’Institut d’Investigació Econòmic de la Universitat de les Nacions Unides (UNU-WIDER) a Hèlsinki. Els autors han revisat els paràmetres utilitzats per l’FMI i el balanç final indica que el país que més pèrdues fiscals pateix, en termes absoluts, és els EUA, amb 166.000 milions d’euros, perquè les seves companyies, multinacionals de gran mida, són les que més recorren a aquestes pràctiques d’elusió.
En canvi, els estats més penalitzats, en termes de percentatge de pèrdues fiscals sobre el total dels ingressos tributaris que recapten cada any, són els països en vies de desenvolupament, ubicats majoritàriament a l’Àfrica ja que tenen unes administracions amb escassos recursos per vigilar les declaracions empresarials. Allà el fisc recapta entre el 12% i el 40% menys.
Pel que fa a Espanya, les pèrdues per al fisc arriben als 5.500 milions de dòlars (5.000 milions d’euros) anuals. S’estima que l’impost de societats recapta el 20% menys del que hauria de recaptar. El país pateix, per efecte de l’estratègia fiscal duta a terme per les multinacionals, una disminució del 0,4% del seu PIB cada any.
Aquestes dades alimenten la recent polèmica sobre quant paguen les empreses en impost de societats a Espanya. Segons el ministeri d’Hisenda, els grups consolidats tan sols tributarien un tipus efectiu del 7% sobre el resultat comptable gràcies a l’enginyeria fiscal, mentre que l’Adeaf afirma que si es considera la base imposable el percentatge puja a més del 26%. En tot cas, les firmes grans paguen menys que les petites.
“És un fenomen que caracteritza la major part de les grans societats, perquè les pimes no tenen la capacitat d’efectuar operacions fiscals tan complexes,” puntualitza José María Mollinedo, secretari del sindicat de Tècnics de l’Agència Tributària.
L’OCDE l’últim any ha dut a terme una iniciativa intergovernamental perquè les empreses paguin impostos al mateix país on s’obtinguin beneficis. Un dels objectius és que els estats informin en detall de l’activitat duta a terme per les multinacionals al seu territori.
“A la pràctica les administracions fiscals no tenen gaire capacitat d’intervenció, ja que no es tracta d’operacions il·lícites. Però creiem que les multinacionals haurien d’exercir també una responsabilitat social pagant els seus impostos, amb la qual cosa una via seria que els ciutadans tinguessin accés a aquestes dades per fer pressió,” subratlla Mollinedo.
La paràlisi normativa ha arribat a l’extrem que l’únic organisme que fins ara ha decidit prendre-hi cartes ha estat la Comissió Europea, sota el pretext que aquestes pràctiques atempten contra la competència al mercat únic. En espera que es resolgui un recurs judicial, Brussel·les va exigir a Apple que assumís uns 13.000 milions d’euros en impostos que va evitar pagar aprofitant-se del baix règim fiscal irlandès.
A escala global, les multinacionals s’estalvien uns 460.000 milions d’euros
Les empreses dels EUA aprofiten les seves filials per minimitzar la càrrega fiscal
Aquestes pràctiques són legals i Hisenda té pocs recursos per captar diners