La literatura, columna vertebral
Des del 2002, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) celebra de forma biennal el festival Kosmopolis, que pretén remoure a fons el món de la literatura, amplificant-la, amb “un discurs universalista, una festa per emancipar lectors, estimular la mutació del cànon, agitar els gèneres, interactuar amb les ciències, navegar en llengües i revisar mites, tradicions i identitats”, segons diu l’exposició de motius. Durant l’edició del 2017, que es clausura avui, han desfilat creadors de primer nivell internacional la presència dels quals ha coincidit amb l’anunci del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, de la creació d’una direcció general del Llibre amb l’objectiu prioritari de fomentar la lectura.
Encara que sembli mentida que a hores d’ara, en ple segle XXI, calgui instituir oficialment una direcció general de foment de la lectura, el cert és que el llibre, com a objecte de consum cultural –en el concepte més ampli–, no viu el seu millor moment, tot i que tampoc no és el pitjor. Hi ha un clima ambivalent: es compren més llibres i en canvi es llegeix menys, i el procés creatiu viu un cicle més que notable, com s’ha pogut veure a Kosmopolis17.
Pel CCCB han passat diversos viatgers del cosmos: des d’un creador irlandès, John Banville, que és alhora autor d’exitosa novel·la negra amb el pseudònim de Benjamin Black, fins al seu col·lega noruec Jo Nesbo, l’últim llibre del qual, La set, porta més de 30 milions d’exemplars venuts; també s’ha celebrat un concurs poètic que ha vingut a demostrar que la literatura no té sexe; o un experiment sobre la intel·ligència i la comunicació vegetal, o sobre el pensament dels animals, sense oblidar la convocatòria sobre els canvis en el model familiar o l’interessant diàleg sobre el món entre dos escriptors francesos com Jean Echenoz (“tots els francesos estem molt emprenyats; tots els rols han esclatat”) i Pierre Lemaitre (“durant trenta anys l’empresa va ser l’espai del desenvolupament i els valors; avui ja no ho és”).
Els ensenyaments de Kosmopolis són que, en temps tan convulsos, la bona literatura continua sent una columna vertebral de la societat contemporània i, per tant, convé donar-li aire, “amplificar-la”, com proposa el festival, perquè, alhora que ofereix gaudi, serveixi de refugi enfront de la incertesa i doni certesa enfront de l’onada de postveritats que plana com una amenaça. Si a més arriba –malgrat que molt tard– la proposta d’una direcció general del Llibre per fomentarlo, benvinguda.