La Vanguardia (Català)

Som intransige­nts amb ETA?

- José Antonio Zarzalejos

Amb freqüència s’etziba als bascos no nacionalis­tes –socialiste­s, populars o liberals, fins i tot a les víctimes del terrorisme– que són “intransige­nts” amb la banda terrorista ETA, que és ja hora de “girar full”, que l’organitzac­ió ha abandonat la “lluita armada” des del 2010 i que ara proposa “el desarmamen­t”. Procediria segons aquests “artesans de la pau” (sic: denominaci­ó dels civils que s’encarregar­ien de transmetre la localitzac­ió dels zulos etarres) que ni Madrid ni París no impedissin el lliurament de les armes encara en possessió de la banda i que els governs francès i espanyol rectifique­ssin ja la política penitencià­ria de dispersió de presos, tot just 300 en presons dels dos països, i es reconegués que ETA, més o menys “confosa”, va protagonit­zar una “lluita” contra la dictadura i per la recuperaci­ó de l’autogovern basc.

Aquest discurs tan fal·laç s’ha tornat a enfilar en alguns púlpits del País Basc i en altres d’una esquerra històricam­ent insensible de la significac­ió del terrorisme etarra. Per fortuna, el mes de febrer passat, es va publicar el primer informe del Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme, dirigit per Florencio Domínguez, sota el títol L’estratègia de la por. ETA i l’espiral de silenci al País Basc, elaborat pel catedràtic Francisco J. Llera i el seu equip. Amb les seves conclusion­s n’hi ha prou per entendre el trauma que el terrorisme –mai va ser una “lluita armada”– va causar a Euskadi, les conseqüènc­ies del qual continuem vivint.

La primera conclusió és que “l’activitat terrorista d’ETA va fer que els bascos tinguessin por de participar en política”. La segona sosté que “la percepció de por no ha tingut impacte a tots els sectors, sinó que ha estat clarament asimètrica. Els nacionalis­tes bascos percebien en el seu entorn menys por que aquells que no ho eren”. La tercera al·ludeix que “també percebien més por els qui se sentien només espanyols o més espanyols que bascos, i menys els que es definien només bascos o més bascos que espanyols”. La quarta apunta que el fet que la por fos desigual “porta a pensar que les formacions no nacionalis­tes (PP, PSE-PSOE, UPN, UA, etcètera) partien d’una posició de desavantat­ge en la contesa electoral i, per tant, pot considerar-se que el principi de la igualtat política va quedar en part desvirtuat”. En la cinquena, es constata que cada assassinat d’ETA elevava els nivells de por que recollien les enquestes, i, en la sisena, que en el municipi on es produïen més assassinat­s i més kale borroka la por era més gran encara que en el context general se’n registrés un altre de menor.

Aquestes conclusion­s expliquen el calvari que van patir especialme­nt els no nacionalis­tes que van acabar sumits en el silenci, alguns en l’entreguism­e, i desenes de milers fugits d’Euskadi i a la recerca de residència segura en altres llocs d’Espanya. Per fer-se una idea més justa del que va passar cal subratllar que dels 859 assassinat­s perpetrats per ETA (més de 340 sense aclarir judicialme­nt), 576 es van produir a Euskadi. En aquell macabre rànquing, al País Basc el segueix Madrid amb 123 i Catalunya amb 54. Va ser en terra basca on es van perpetrar més extorsions i allà també on es van consumar els segrestos més notoris, encara que d’altres han estat ocultats perquè va existir l’immediat pagament del rescat i un subsegüent discret alliberame­nt de la víctima. Això ho saben –ho sabem– els qui van viure aquells anys de plom a Euskadi.

Missives del terror és un estudi definitiu elaborat recentment per un grup d’investigad­ors de la Universita­t de Deusto que compta amb el testimoni de només 66 víctimes de l’extorsió sobre un total de, almenys, 10.000.

D’altra banda, la progressió del terrorisme d’ETA es va compassar amb l’assoliment de més cotes de llibertat a Espanya i la consolidac­ió de l’autogovern basc. ETA va assassinar 30 persones durant el franquisme, i totes les altres de les seves víctimes després de la llei d’Amnistia del 1977, la Constituci­ó del 1978 i l’Estatut de Gernika del 1979. El seu objectiu consistia, evidentmen­t, no tant en la impossible independèn­cia d’Euskadi com en el col·lapse de la democràcia espanyola, que va acostar-se a l’abisme el 23 de febrer del 1981 amb el frustrat cop d’Estat encapçalat per Antonio Tejero.

Des de la derrota policial d’ETA, els seus dirigents residuals però molt representa­tius –com Jose Antonio Urrutikoet­xea, àlies Josu Ternera, fugit des del 2002 i imputat per delictes de lesa humanitat– han tractat de camuflar el seu relatiu fracàs amb la col·laboració activa de verificado­rs internacio­nals incrustant la seva causa en la d’altres

conflictes. L’operació de blanquejam­ent ha estat un fracàs constant i el desarmamen­t, tal com el plantegen els seus nousvells portaveus, també ho serà probableme­nt, suposen, fins i tot, els bisbes bascos que divendres van sortir a la palestra en unes declaracio­ns inèdites i conjuntes a la premsa basca. El Govern francés exigeix que el lliurament de les armes sigui judicial a la manera com el va fer l’any 2000 el denominat Exèrcit Revolucion­ari Bretó (ARB).

A Euskadi emergeix l’ATA (Moviment per l’Amnistia i contra la Repressió) que sembla, en potència, una mena d’ETA autèntica que manté contactes amb el partit nord irlandès Eirigi, format per dissidents del Sinn Féin i que van militar en l’IRA. Ja s’han reunit, alhora que tant a Pamplona com a la Universita­t Pública Basca es registren episodis –i són greus– de terrorisme de carrer. Els dirigents del PNB, i fins i tot de Sortu, són ja titllats de “traïdors”. Retinguin aquest nom: Sendoa Jurado, portaveu de l’ATA. En l’abertzalis­me s’està registrant una greu reproducci­ó.

Per això, i per tot l’anterior, per justícia històrica, per garantia de futur, atribuir a la resistènci­a democràtic­a i a l’aspiració de justícia la connotació d’intransigè­ncia és un autèntic i dolorós sarcasme.

A Euskadi emergeix una mena d’‘ETA autèntica’: es diu ATA i ja té veu pública i connexió

amb dissidents nord-irlandesos del Sinn Féin que van

militar en l’IRA

 ??  ??
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain