RUSSIA VOL LA LLUNA
El país que va posar l’home a l’espai però no el va poder portar a la Lluna hi vol arribar ara per quedar-s’hi
Jules Verne va portar a la literatura el somni dels viatges espacials ja al segle XIX, però va ser el savi rus Konstantín Tsiolkovski, anys després del fantàstic De la Terra a la Lluna de l’escriptor francès, el que va posar les bases de l’astronàutica moderna russa a partir d’estrictes càlculs científics, defensant la possibilitat de viatjar en naus espacials amb motors a reacció.
Les profecies de Tsiolkovski les va reprendre al seu país l’enginyer i dissenyador aeronàutic i de coets Serguei Koroliov, que després de la Segona Guerra Mundial va rebre l’encàrrec de dirigir el programa espacial soviètic i supervisar els programes Sputnik i Vostok, així com una de les competicions més vistoses entre l’URSS i els Estats Units durant la guerra freda, enviar un home a la Lluna. Perduda aquesta cursa, els problemes econòmics van fer que Moscou abandonés els seus plans sobre el satèl·lit terrestre el 1979. Però ara, gairebé quaranta anys després, els està reprenent amb molta força.
L’Agència Russa de l’Espai, Roscosmos, ha començat aquest mes el procés per seleccionar els astronautes que es poden convertir en l’Iuri Gagarin del segle XXI, el primer home que va viatjar a l’espai exterior, al 1961, i es va convertir en un heroi per a la Unió Soviètica.
Fins al desembre del 2017, l’agència russa treballarà en la selecció d’“entre sis i vuit candidats”, que tenen quatre mesos per presentar les sol·licituds, va assenyalar el subdirector general de Roscosmos, Aleksandr Ivanov. Podrien ser els primers pilots de la nova nau Federatsia (federació, en rus), que substituirà les ja mítiques Soiuz i que està destinada a convertir-se en una altra fita de la història espacial del país.
La nova nau està dissenyada per arribar a la Lluna amb quatre persones a bord i començarà les seves proves sense pilot el 2021, i les tripulades, el 2023. Per a l’enlairament, Rússia ja no haurà de recórrer al cosmòdrom de Baikonur, que té en règim de lloguer al país veí del Kazakhstan (Àsia Central), sinó amb el seu propi cosmòdrom, el Vostoxni, que va començar a funcionar l’any passat a la província d’Amur, a l’Extrem Orient rus, amb el llançament de tres satèl·lits artificials.
La selecció dels astronautes constarà de diverses etapes, va assenyalar Iuri Malentxenko, subdirector del centre de preparació d’astronautes, a la Ciutat de les Estrelles, als afores de Moscou. Els elegits, russos o russes menors de 35 anys, han de tenir una formació tècnica necessària per dur a terme amb èxit la seva futura professió: això inclou una llicenciatura en Enginyeria, formació científica o aeronàutica, coneixement d’idiomes i una bona forma física. Els joves amb experiència com a pilots tindran més oportunitats, com li va passar a l’astronauta en actiu més veterà de Rússia, Guennadi Pàdalka, de 58 anys, que el 2015 va superar el rècord de permanència a l’espai (878 dies).
Pàdalka és un dels 30 astronautes en actiu amb què compta Rússia, 14 dels quals encara no han experimentat vols espacials. A Moscou estan segurs que un o alguns d’ells, amb permís dels Estats Units i la Xina, imitarà els passos de Neil Armstrong i Buzz Aldrin, els primers homes que van trepitjar la Lluna (missió Apollo XI), i dels 10 astronautes més de la NASA que també van passejar pel satèl·lit terrestre en les dècades del 1960 i el 1970.
Els plans de Moscou, en marxa des del 2013, volen posar l’home rus a la Lluna el 2031.
Però Moscou no vol trepitjar la Lluna per fer-s’hi una foto o com a simple element de propaganda. L’objectiu és quedar-s’hi i crear una base que serveixi, al principi, per explorar el mateix satèl·lit, estudiar els seus minerals. I després, qui sap?
“Al principi, la base lunar estarà dirigida per tot just 2-4 persones, encara que després el nombre pot anar augmentant fins a 10-12”, va dir l’any passat Olga Zhàrova, del Centre d’Investiga-
ció de l’Institut de Construcció de Vehicles, al diari Izvéstia. També va revelar que els plans inclouen instal·lar una estació d’energia sota la superfície per proveir les instal·lacions.
Abans, però, caldrà traslladar els elements de la base lunar, la instal·lació de la qual podria durar més de deu anys. Per a aquesta tasca necessitaran superllançadors de càrrega, els mateixos coets que serviran per impulsar la nau Federatsia en la pròxima dècada. Roscosmos els dissenyarà aquest any, segons va assenyalar el seu director, Ígor Komarov.
Encara no s’ha decidit quins coets-impulsors seran, si uns desenvolupats a partir del Zenit (Projecte Fènix) o una versió millorada dels coets Angarà A5, una nova família de llançadores espacials que Rússia ha estat desenvolupant durant els últims anys per evitar la dependència de Baikonur (ja que es poden llançar des d’altres cosmòdroms menors, com ara el de Plesetsk, a la Rússia europea, o el nou Vostoxni) i d’Ucraïna (on es construeixen diversos components del Zenit).
Es decideixi el que es decideixi, els nous coets han de ser capaços de portar a una òrbita baixa una càrrega de 17 tones, o 2,5 tones a una òrbita geoestacionària. El 2025 es realitzaran les proves a Terra dels elements clau del coet, va assenyalar Komarov.
D’altra banda, abans d’assolir el ja mític 2031, Roscosmos ha de completar un ambiciós projecte d’exploració.
El 2015 es va anunciar que s’havia iniciat la construcció de la sonda Lluna-25 (anomenada inicialment Lluna Glob), composta per un orbitador i un vehicle de descens. Si el projecte té èxit, Rússia haurà fet el seu primer pas cap al nostre satèl·lit. S’hauria de posar en òrbita el 2019.
Projectes posteriors tindran com a missió l’exploració, la recerca de minerals o la recerca d’aigua. A aquesta última tasca està destinada la missió Lluna-27, en la qual col·laboren Roscosmos i l’Agència Espacial Europea (ESA). El llançament està previst per al 2020 i buscarà gel als cràters de la superfície. L’aigua podria servir per a les futures colònies lunars. “Hem d’anar a la Lluna. El segle XXI serà un segle de continu avenç de la civilització humana, i el nostre país ha de participar en aquest procés”, va dir l’any passat a la BBC el professor Ígor Mitrofànov, un dels principals científics del projecte Lluna-27, que treballa a l’Institut d’Investigacions Espacials de la capital russa.