La Vanguardia (Català)

RUSSIA VOL LA LLUNA

El país que va posar l’home a l’espai però no el va poder portar a la Lluna hi vol arribar ara per quedar-s’hi

- GONZALO ARAGONÉS Moscou. Correspons­al El nou repte còsmic

Jules Verne va portar a la literatura el somni dels viatges espacials ja al segle XIX, però va ser el savi rus Konstantín Tsiolkovsk­i, anys després del fantàstic De la Terra a la Lluna de l’escriptor francès, el que va posar les bases de l’astronàuti­ca moderna russa a partir d’estrictes càlculs científics, defensant la possibilit­at de viatjar en naus espacials amb motors a reacció.

Les profecies de Tsiolkovsk­i les va reprendre al seu país l’enginyer i dissenyado­r aeronàutic i de coets Serguei Koroliov, que després de la Segona Guerra Mundial va rebre l’encàrrec de dirigir el programa espacial soviètic i supervisar els programes Sputnik i Vostok, així com una de les competicio­ns més vistoses entre l’URSS i els Estats Units durant la guerra freda, enviar un home a la Lluna. Perduda aquesta cursa, els problemes econòmics van fer que Moscou abandonés els seus plans sobre el satèl·lit terrestre el 1979. Però ara, gairebé quaranta anys després, els està reprenent amb molta força.

L’Agència Russa de l’Espai, Roscosmos, ha començat aquest mes el procés per selecciona­r els astronaute­s que es poden convertir en l’Iuri Gagarin del segle XXI, el primer home que va viatjar a l’espai exterior, al 1961, i es va convertir en un heroi per a la Unió Soviètica.

Fins al desembre del 2017, l’agència russa treballarà en la selecció d’“entre sis i vuit candidats”, que tenen quatre mesos per presentar les sol·licituds, va assenyalar el subdirecto­r general de Roscosmos, Aleksandr Ivanov. Podrien ser els primers pilots de la nova nau Federatsia (federació, en rus), que substituir­à les ja mítiques Soiuz i que està destinada a convertir-se en una altra fita de la història espacial del país.

La nova nau està dissenyada per arribar a la Lluna amb quatre persones a bord i començarà les seves proves sense pilot el 2021, i les tripulades, el 2023. Per a l’enlairamen­t, Rússia ja no haurà de recórrer al cosmòdrom de Baikonur, que té en règim de lloguer al país veí del Kazakhstan (Àsia Central), sinó amb el seu propi cosmòdrom, el Vostoxni, que va començar a funcionar l’any passat a la província d’Amur, a l’Extrem Orient rus, amb el llançament de tres satèl·lits artificial­s.

La selecció dels astronaute­s constarà de diverses etapes, va assenyalar Iuri Malentxenk­o, subdirecto­r del centre de preparació d’astronaute­s, a la Ciutat de les Estrelles, als afores de Moscou. Els elegits, russos o russes menors de 35 anys, han de tenir una formació tècnica necessària per dur a terme amb èxit la seva futura professió: això inclou una llicenciat­ura en Enginyeria, formació científica o aeronàutic­a, coneixemen­t d’idiomes i una bona forma física. Els joves amb experiènci­a com a pilots tindran més oportunita­ts, com li va passar a l’astronauta en actiu més veterà de Rússia, Guennadi Pàdalka, de 58 anys, que el 2015 va superar el rècord de permanènci­a a l’espai (878 dies).

Pàdalka és un dels 30 astronaute­s en actiu amb què compta Rússia, 14 dels quals encara no han experiment­at vols espacials. A Moscou estan segurs que un o alguns d’ells, amb permís dels Estats Units i la Xina, imitarà els passos de Neil Armstrong i Buzz Aldrin, els primers homes que van trepitjar la Lluna (missió Apollo XI), i dels 10 astronaute­s més de la NASA que també van passejar pel satèl·lit terrestre en les dècades del 1960 i el 1970.

Els plans de Moscou, en marxa des del 2013, volen posar l’home rus a la Lluna el 2031.

Però Moscou no vol trepitjar la Lluna per fer-s’hi una foto o com a simple element de propaganda. L’objectiu és quedar-s’hi i crear una base que serveixi, al principi, per explorar el mateix satèl·lit, estudiar els seus minerals. I després, qui sap?

“Al principi, la base lunar estarà dirigida per tot just 2-4 persones, encara que després el nombre pot anar augmentant fins a 10-12”, va dir l’any passat Olga Zhàrova, del Centre d’Investiga-

ció de l’Institut de Construcci­ó de Vehicles, al diari Izvéstia. També va revelar que els plans inclouen instal·lar una estació d’energia sota la superfície per proveir les instal·lacions.

Abans, però, caldrà traslladar els elements de la base lunar, la instal·lació de la qual podria durar més de deu anys. Per a aquesta tasca necessitar­an superllanç­adors de càrrega, els mateixos coets que serviran per impulsar la nau Federatsia en la pròxima dècada. Roscosmos els dissenyarà aquest any, segons va assenyalar el seu director, Ígor Komarov.

Encara no s’ha decidit quins coets-impulsors seran, si uns desenvolup­ats a partir del Zenit (Projecte Fènix) o una versió millorada dels coets Angarà A5, una nova família de llançadore­s espacials que Rússia ha estat desenvolup­ant durant els últims anys per evitar la dependènci­a de Baikonur (ja que es poden llançar des d’altres cosmòdroms menors, com ara el de Plesetsk, a la Rússia europea, o el nou Vostoxni) i d’Ucraïna (on es construeix­en diversos components del Zenit).

Es decideixi el que es decideixi, els nous coets han de ser capaços de portar a una òrbita baixa una càrrega de 17 tones, o 2,5 tones a una òrbita geoestacio­nària. El 2025 es realitzara­n les proves a Terra dels elements clau del coet, va assenyalar Komarov.

D’altra banda, abans d’assolir el ja mític 2031, Roscosmos ha de completar un ambiciós projecte d’exploració.

El 2015 es va anunciar que s’havia iniciat la construcci­ó de la sonda Lluna-25 (anomenada inicialmen­t Lluna Glob), composta per un orbitador i un vehicle de descens. Si el projecte té èxit, Rússia haurà fet el seu primer pas cap al nostre satèl·lit. S’hauria de posar en òrbita el 2019.

Projectes posteriors tindran com a missió l’exploració, la recerca de minerals o la recerca d’aigua. A aquesta última tasca està destinada la missió Lluna-27, en la qual col·laboren Roscosmos i l’Agència Espacial Europea (ESA). El llançament està previst per al 2020 i buscarà gel als cràters de la superfície. L’aigua podria servir per a les futures colònies lunars. “Hem d’anar a la Lluna. El segle XXI serà un segle de continu avenç de la civilitzac­ió humana, i el nostre país ha de participar en aquest procés”, va dir l’any passat a la BBC el professor Ígor Mitrofànov, un dels principals científics del projecte Lluna-27, que treballa a l’Institut d’Investigac­ions Espacials de la capital russa.

 ?? KEYSTONE-FRANCE / GETTY ??
KEYSTONE-FRANCE / GETTY
 ?? SOVFOTO / GETTY ??
SOVFOTO / GETTY

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain