El Govern vol que Arboix presideixi un consell assessor per captar l’EMA
Quatre conselleries dissenyen la proposta per a l’Agència Europea del Medicament
El món empresarial, científic i sanitari de Catalunya s’ha començat a organitzar per promocionar la candidatura de Barcelona com a seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA). La iniciativa, que es coordina al voltant de Barcelona Global, pretén fer de pont entre les tres administracions implicades en el projecte en un moment que les diferències polítiques fan especialment difícil la seva col·laboració en un projecte “que pot marcar una fita històrica per al futur de la ciutat” va explicar Gonzalo Rodés, president de Barcelona Global. “Pot ser com uns nous Jocs Olímpics, però que duren per sempre” recorda Rodés, president del lobby i de la consultora GBS a Catalunya.
Barcelona Global és una associació privada, sense ànim de lucre, que pretén ser una plataforma d’idees i accions per impulsar el desenvolupament de Barcelona i que agrupa representants de grans empreses (CaixaBank, Abertis, Damm, Agrolimen, Seat, Banc Sabadell, Puig, Reig, Freixenet...), d’escoles de negocis (Iese i Esade), consultores (Cushamn & Wakefiled, Everis, Deloitte o Seeliger y Conde), despatxos (Cuatrecasas), grups inversors (Ysios, Miura, Ship2B o Antai), institucions científiques (Parc de Recerca Biomèdica), culturals (Macba) o esportives (el Tennis Barcelona).
La candidatura de Barcelona està sent impulsada des de l’Ajuntament de Barcelona per Jaume Collboni, com a responsable de l’àrea d’empresa del consistori; des del Govern central per Enric Millo, delegat del Govern a Catalunya i Jorge Moragas, cap de gabinet del president Mariano Rajoy, i per Dolors Montserrat, com a ministra de Sanitat, que assumeix que el millor llegat de la seva gestió seria aconseguir que l’EMA s’instal·lés a Barcelona. Des de Barcelona Global, els impulsors més grans són el seu director general, Mateu Hernàndez; Andreu Mas-Colell, exconseller d’Economia, i Antoni Esteve, vicepresident de Farmaindustria.
Des de la Generalitat, per la seva banda, la candidatura és bicèfala, amb el departament de Sanitat que dirigeix Toni Comín impulsant la part sanitària i social per mobilitzar el teixit investigador i hospitalari en suport de la candidatura, mentre que, des de la conselleria d’Empresa, Acció està elaborant el dossier econòmic de la proposta. Judith Hidalgo, com a directora d’inversions internacionals d’Acció, dissenya les característiques tècniques de la candidatura.
Portaveus de la Generalitat van explicar que han constituït un grup de treball interdepartamental dins de la mateixa administració catalana, amb membres de les conselleries d’Economia, Empresa, Salut i Exterior. Des de la conselleria de Salut, la Generalitat vol impulsar la constitució formal d’un consell assessor de la candidatura, van assenyalar, que incorpori universitats, societats científiques, empreses i associacions de pacients per impulsar la candidatura, i estudia proposar Margarita Arboix, rectora i catedràtica de Farmacologia de la UAB per presidir-la, tot i que aquest nomenament encara no s’ha proposat oficialment a la resta de les administracions públiques per consensuar-lo.
La cursa de Barcelona per acollir l’Agència Europea del Medicament va començar formalment la setmana passada quan Mariano Rajoy va anunciar oficialment que presentaria la candidatura de la ciutat per allotjar l’agència quan el Brexit obligui la UE a buscar una nova seu. “Una vegada la Gran Bretanya demani oficialment la seva sortida de la Unió Europea dimecres vinent, la Unió Europea iniciarà el procés de buscar nova seu. Sembla que la decisió pot ser ràpida i es prendrà al juny, o com a molt tard a finals d’any” va assenyalar Rodés, que va lamentar el retard de la candidatura de Barcelona davant la d’altres ciutats, com Copenhaguen, que ja ha presentat el dossier tècnic de la seva.
La decisió estarà en mans dels caps d’Estat i de Govern de la UE, que hauran d’elegir entre diverses candidatures: Amsterdam, Milà i Malta també han anunciat que volen allotjar-la, així com les ciutats franceses de Lió i Lilla.
Barcelona té a favor seu la seva qualitat de vida, la seva imatge de marca i un potent teixit científic i empresarial en l’àmbit de les ciències de la salut: ja va ser ferma candidata a allotjar l’agència als anys noranta, encara que finalment es va imposar Londres. La ciutat, segons una enquesta interna realitzada per la direcció de la mateixa EMA, és a més l’opció preferida pels prop de mil treballadors de l’Agència, que són conscients que per mantenir la seva feina hauran d’acceptar traslladar-se a un altre país.
La candidatura de Barcelona té el suport entusiasta de les empreses farmacèutiques catalanes i espanyoles, conscients que la proximitat al regulador reforçarà el teixit empresarial de la ciutat, per exemple per captar noves seus o inversions de multinacionals. També reforçaria les petites empreses biotec: junt amb el regulador es mouran les patronals europees de la indústria farmacèutica (EFPIA) i biotecnològica (Europa Bio) amb desenes d’experts i assessors, fet que donarà més visibilitat a les pimes del sector, un efecte similar al que ha tingut el Mobile World Congress en el sector tecnològic de la ciutat. Segons Biocat, els seus avantatges arribarien als pacients, ja que es beneficiarien de fàrmacs innovadors en el marc d’assajos clínics abans de sortir al mercat.
Barcelona és l’opció preferida pel miler de treballadors a Londres de l’organisme europeu