A escala humana
Ampans gestiona una empresa social que atén més de 2.000 persones on en treballen més de 700
L’Arnau, de 17 anys, ha tornat a l’institut i, a més, ha descobert que a la cuina se’n surt més bé del que mai s’hauria imaginat. El mateix que li passa al Reduan, de 18 anys, tot i que ell ja es vol quedar als fogons. La Mònica, de 22, treballa mitja jornada i ve sola en autobús, des de Cardona fins a Santpedor; ha après a arraconar la seva timidesa i té més seguretat i independència per afrontar la seva discapacitat intel·lectual. Si un dia aneu al restaurant Canonge, al centre de Manresa, i us serveix la Meri, de 30 anys, us farà la sensació que és la vostra iaia qui us atén i posa els plats a taula.
Ampans els ha acompanyat, ja sigui per donar-los eines per superar les discapacitats intel·lectuals o per ajudar-los en les seves dificultats personals o familiars. Ampans és una fundació que té una missió social, però ha de funcionar amb criteris d’empresa. Difícil equilibri.
Ubicada a Santpedor (Bages), les xifres són exemplificadores: l’any 2016 va atendre gairebé 2.200 persones, té una plantilla de 718 professionals i enguany mourà un pressupost d’uns 35 milions d’euros, quantitat que, des de fa uns quants anys, experimenta un creixement sostingut anual d’entre el 7% i el 8%. El 60% dels ingressos provenen dels acords de programes amb les administracions, i el 40% restant, dels contractes signats amb empreses i dels guanys de l’activitat empresarial d’Ampans.
“No vivim de les subvencions”, subratlla Toni Espinal, director general d’Ampans. La frase la repeteix unes quantes vegades, perquè vol deixar clar que els diners públics que reben són per fer una feina d’alt contingut social i després d’haver guanyat el concurs corresponent: “El nostre client és públic, però tenim altres clients”. L’objectiu d’Ampans?: “Minimitzar els ingressos que venen dels serveis públics” i diversificar l’oferta, afegeix Espinal.
L’any passat, per exemple, van iniciar un servei per acompanyar uns 300 joves que tenen problemes familiars, dificultats per seguir els estudis o per entrar al món laboral. L’Arnau recorda que tenia “uns rampells molt dolents, sempre estava a la defensiva; m’angoixava molt, l’institut”. Va contactar amb el servei d’Ampans, que es coordina amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), ha fet pràctiques en un quiosc i a la cuina i ara ha tornat a l’ESO. S’ha centrat: “Havia de canviar si volia ser algú a la vida”, admet. El Reduan recorda que “estava molt perdut, desconcentrat, no em veia amb forces per a res”. L’experiència en la restauració i l’ajuda de la tutora d’Ampans l’ha canviat. L’ha fet més responsable, orgullós de si mateix: “Quan veus el plat que has preparat...”. I somriu obertament.
Ampans ingressa diners de les quotes dels socis i de negocis propis, com el restaurant Canonge, a Manresa; un centre laboral i un
garden immens i molt ben cuidat a Santpedor. També té una formatgeria (Muntanyola), ubicada a la finca Urpina (Sant Salvador de Guardiola) i unes vinyes que els permeten elaborar dos tipus de vins (Vins Urpina). Els formatges han rebut premis internacionals i la finca la gestiona Ampans des que els dos propietaris, Joan Vila i Dolors Isern, els hi van cedir a canvi que la fundació cuidés el matrimoni i els seus dos fills, Salvador i Ramon, quan ells ja no hi fossin. No és un problema. Ampans es dedica a l’atenció de les persones i entre les més de 2.000 que va cuidar l’any passat el més petit era un nen de 3 anys i, el més gran, un avi de 83.
També ingressa dels acords amb què arriba amb empreses. La Mònica prepara amb delicadesa unes capsetes en forma de cor d’una coneguda marca de joies al taller de Santpedor. “Des que hi treballo, em sento millor i estic molt contenta”.
Per a la fundació, un dels reptes “és aconseguir que la gent treballi, no que treballi només a casa nostra”, precisa Espinal. D’aquí que el 2016 gestionessin les possibilitats laborals de 750 persones i que aconseguissin un contracte laboral per a més de 200. “La nostra vocació són les persones i volem tractar tothom de manera diferent, segons les seves necessitats –afegeix Espinal–. Som artesanals en el tracte amb la gent”.
Ampans ha passat dels gairebé 600 treballadors el 2013, als 718 en què va tancar el 2016. El 65% dels empleats són dones, i el 78% de contractes, indefinits. El reciclatge professional i els cursos de formació són continus i “el personal hi està molt implicat”, lloa el director general. Un dels principals maldecaps és el de buscar oportunitats laborals diferents per a discapacitats intel·lectuals i malalties mentals molt diverses. I l’altra gran preocupació és l’obligació de mirar a llarg termini i la responsabilitat de no fallar en un món laboral canviant: “Els acompanyem des que neixen, en tot el cicle vital, i les famílies ens els confien per quan ells no hi siguin”.