La Vanguardia (Català)

Vila-Matas i la misèria de la literatura

-

Rafael Poch

Un dia caminant per l’avinguda Jean Jaurès, del districte XIX de París, entre una accelerada entrevista i una altra, em vaig aturar davant de l’aparador d’una llibreria. Entre els llibres hi tenien exposada una poesia en prosa que deia el següent: “Hi ha massa llibres! La gent escriu com d’altres beuen. I encara és pitjor per a l’estómac: sobre Napoleó, sobre Chamonix i les marmotes, sobre l’embargamen­t, els cetacis, sobre Babeuf i Robespierr­e, sobre Saint Simon i Fourier. Tot interessan­t però gens necessari. Cal deixar d’escriure. Cal actuar, tallar llenya, encendre l’estufa, fer-te el llit. Millor això que ni l’això ni allò dels meus amics escriptors”. I continuava: “Avui no he escrit res. Demà tampoc. Sembla dolent però és bo. Ja no vull escriure sinó ser. No escriure més la literatura, sinó serla”. En francès sonava força millor.

Abans-d’ahir a la nit, en una lectura titulada Radicalmen­t no

original (Bastian Schneider) que va tenir per escenari el Collège de France, l’escriptor Enrique VilaMatas (Barcelona, 1948) va rondar al voltant d’una cosa semblant a aquesta angoixa: la impossibil­itat de la creació original. Crear al mercat saturat d’un món cacofònic, obès en la seva proliferac­ió d’artistes, escriptors, pintors i músics. El súmmum abans del patapam!

Confesso que no he llegit res de Vila-Matas, a qui el meu assessor i confident literari va despatxar com “un bon escriptor sense interès”. Hi ha tanta cosa per llegir (marmotes, Robespierr­e, L’ocàs d’Occident...) que s’imposa l’economia. Així que, sense coneixe’l de res, sospito que Vila-Matas és un escriptor lúcidament atabalat pel seu propi ofici. Atrapat en la teranyina de la misèria de la cultura, podríem dir.

Això va ser el que va semblar que Vila-Matas transmetia en la seva lectura en quaranta-vuit apunts del Collège de France, Radicalmen­t no

original (Bastian Schneider). Però qui és Bastian Schneider? Un autor novell alemany (“Vom Winterschl­af der Zugvögel” o “de la hibernació de les aus migratòrie­s”) que hauria plagiat Vila-Matas? Un espectre? Una invenció total?

En la seva lectura Bastian Schneider és un “col·leccionist­a de cites”, un subministr­ador de cites literàries enfrontat a la misèria de la literatura: “Tot el que faig és còpia d’un altre. Jo mateix soc la còpia d’algú que va practicar això d’un altre”. Així que es tracta que, “a l’hora de crear, l’artista trobi un territori en què pugui ser radicalmen­t no original”, explica Schneider/VilaMatas citant John Cage, el precursor de la música aleatòria. Arribats a aquest punt, entre profuses mencions a Kafka, Vila-Matas es va confessar atrapat en la teranyina literària: “No tinc lloc per anar perquè la selva soc jo mateix”.

L’escriptor és un simple “modificado­r de frases”. “En l’escriptura es pot aprendre tot, excepte ser escriptor”. “El problema de la literatura actual és que no continuï amb el gènere inventat fa dos o tres segles i (en lloc d’això) que busqui altres vies”, va dir l’escriptor en el que sospito que és una descripció de l’afany que té ara mateix. La història de la literatura com “repetició incessant”. Escrivim sempre després d’altres. “No podem creuar mai a l’altre costat del mirall”. D’aquí aquesta condemna al no-original.

L’esforç de Vila-Matas, amarrat a aquest dur i banal destí, potser és assumir-ho radicalmen­t. La seva lectura, en una sala gairebé plena, va agradar. Al final va aparèixer una Marlene Dietrich cantant una d’aquelles cançons lletges de to androgen que il·lustren la incompatib­ilitat del que és teutó amb el que és sensual.

L’escriptor barceloní va oferir al Collège de France una lectura sobre la impossibil­itat de la creació original

 ?? ‘LA VANGUARDIA’ ?? El narrador, al final de la seva lectura de divendres a París, amb una Marlene Dietrich
‘LA VANGUARDIA’ El narrador, al final de la seva lectura de divendres a París, amb una Marlene Dietrich
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain