“El terrorisme, al final, es derrota a si mateix”
Paul Richard Gallagher, ‘ministre d’Afers Exteriors’ de la Santa Seu
L’arquebisbe Paul Richard Gallagher és des de novembre del 2014 el secretari vaticà per a les Relacions amb els Estats, equivalent a ministre d’Afers Exteriors. Rep La Vanguardia el dia després de l’últim atac terrorista a Londres. Per arribar a la tercera planta del Palau Apostòlic, decorada amb bonics mapes de finals del segle XVI, cal superar diversos controls de la Guàrdia Suïssa i de la Gendarmeria Vaticana. Monsenyor Gallagher parla amb la prudència de la sàvia i experimentada diplomàcia pontifícia, però manté la concreció anglosaxona, sense contaminar-se dels barroquismes italians.
El terrorisme s’ha tornat a acarnissar amb Londres. Creu que s’apliquen les polítiques adequades, a escala mundial, per debilitar l’amenaça?
Òbviament quan succeeixen fets com els de Westminster ens hem de preguntar si estem portant les polítiques adequades. En general, la comunitat internacional ha reaccionat de manera apropiada davant amenaces molt greus. Es tracta sempre de continuar la cooperació i de veure les arrels del problema. Són qüestions d’envergadura i no es poden resoldre d’un dia per l’altre. Però hi hem de treballar i veure com podem canviar l’educació dels joves, la seva percepció del món, per transmetre’ls missatges positius de les societats en les quals viuen, dels seus sistemes polítics, i no només que estiguin exposats a notícies negatives. Altrament correm el risc que es radicalitzin. I el més important és no deixar-se intimidar. La gent ha de tenir el coratge de tornar a la seva vida normal per mostrar que el terrorisme, finalment, no funciona
i es derrota a si mateix.
El Papa s’ha pronunciat amb molta claredat contra l’ús de la religió per justificar la violència. Aviat visitarà el Caire, un altre gest important de diàleg amb l’islam. Què n’espera, del viatge?
És un altre pas en la bona direcció. Creiem fermament que és possible un diàleg amb l’islam. És important animar tots els seus líders religiosos perquè adoptin una actitud molt clara contra la violència i la manipulació de la religió. Es podria dir que és una mena de corrupció de la religió. Totes les formes de religió, fins i tot el cristianisme, sempre han estat susceptibles de manipulació. L’hem de combatre. Sobretot hem de buscar la veritat, destacar la nostra comuna humanitat i buscar junts Déu.
Els cristians de l’Orient Mitjà han pagat un preu molt alt, en vides i exili. Com de vitals són allà les minories cristianes?
A l’Orient Mitjà, per descomptat, la presència cristiana és fonamental per a nosaltres. Són les terres bíbliques, on la nostra fe es va arrelar, on els Evangelis van ser proclamats per primera vegada. Llocs com Damasc, a Síria, apareixen als Fets dels Apòstols. L’Iraq va ser on van començar les religions d’Abraham. És difícil per a nosaltres concebre un Orient Mitjà sense cristians. I a escala política contemporània veiem com els cristians, molt sovint, són com l’oli del motor: faciliten que les societats funcionin i que hi hagi coexistència entre corrents de vegades molt contraposats de l’islam i altres grups religiosos. Esperem i resem perquè es produeixi el retorn de molts d’aquells cristians obligats a deixar les seves terres per culpa de la guerra.
Celebrem el 60è aniversari dels tractats de Roma. Preocupa a la Santa Seu que aquest històric projecte pugui descarrilar o fins i tot esfondrar-se?
No entrem a valorar les estructures concretes, però la Santa Seu sempre ha estat favorable al projecte europeu. L’Església catòlica i la Santa Seu també van patir l’horror de la Segona Guerra Mundial i, per això, van compartir la idea que si calia evitar nous conflictes i guerres a Europa, havíem d’unirnos i cooperar. Creiem que la pau i la seguretat són els grans èxits dels últims 60 anys i, per tant, no hem de dilapidar-los ni infravalorarlos. L’Església i el Papa segueixen compromesos amb Europa i decidits a contribuir a animar els líders europeus i els ciutadans en general a treballar junts pel bé de tots.
La febre populista durarà o és un fenomen temporal?
Crec que, davant els reptes que hi ha, és bastant normal buscar solucions diferents a les que hi ha sobre la taula. I és bastant fàcil que quan, amb raó o sense, et sents amenaçat, pensis que has de reafirmar la teva identitat d’una manera nacionalista o populista. El populisme, per definició, és superficial. Per això hem de buscar una forma de política més profunda, amb més base intel·lectual. I hem d’entendre que el patriotisme no està de cap manera renyit amb buscar junts un interès comú en Europa.
Què pensa del Brexit?
Sens dubte el Brexit planteja reptes a Europa. És un moviment cap a un terreny desconegut i no en coneixem totes les conseqüències. Un espera, òbviament, que sigui negociat de manera satisfactòria per a totes les parts i que la gent se’n beneficiï a tots dos costats del canal. Però com que existeix incertesa també hi ha inquietud sobre el futur. La gent l’ha de mirar amb actitud positiva. Els qui estan decebuts per la decisió han de pensar que han de treballar amb el que hi ha i fer-ho funcionar, pel bé de tots.
Amb el Brexit torna a sorgir la qüestió de la independència d’Escòcia. Què n’opina?
Crec que aquesta és una qüestió dels escocesos (somriu).
“El populisme és, per definició, superficial; hem de buscar una política més profunda”
“En les societats de l’Orient Mitjà, els cristians són com l’oli del motor”