Mites i homenatges
El reconeixement al món a altres llegendes del futbol
Van convertir el futbol en un art, van fer felices milions de persones i van ser (o són) admirats a molts llocs del món. Per això han rebut homenatges de tot tipus. Quins són adients? Quins no? Han de tenir un límit o d’acord a la seva màgia infinita no rebran mai prou reconeixement? Preguntes que són subjacents quan el que ocupa el personal són noms de la talla de Cruyff, Di Stéfano, Pelé, Maradona o, en una altra dimensió, Bobby Charlton.
Pel que fa a Di Stéfano, el Madrid va inaugurar el 2007 una estàtua de l’astre argentí que presideix l’estadi que també porta el seu nom a la ciutat esportiva de Valdebebas, instal·lació en la qual juga els seus partits el Castella. Don Alfredo, el futbolista més transcendental de la història del Reial Madrid, va ser durant anys el president d’honor de l’entitat blanca i va morir el juliol del 2014. L’octubre del 2016 l’Ajuntament de Madrid va aprovar dedicar-li un carrer en una zona propera a la ciutat esportiva madridista.
Encara que per a carrer el d’Edson Arantes do Nascimento, Pelé. O’Rei, el considerat per molts millor jugador de tots els temps, té el seu nom des del 1966 en la via on va néixer a Tres Coraçoes (Minas Gerais). A la seva ciutat d’origen també s’hi erigeixen dues estàtues que tenen l’exdavanter com a protagonista. El club on va desenvolupar gairebé tota la seva carrera, el Santos, va celebrar el 2006 els 50 anys del debut de Pelé a les seves files amb el descobriment d’un plafó de 17 metres d’alçària per 4,5 d’amplada a la seu de l’entitat. La ciutat portuària de Santos tampoc no es va voler quedar enrere i el 2014 va inaugurar el Museu Pelé, on es poden veure més de 2.000 peces que retraten el viatge futbolístic del tricampió mundial. L’antic dorsal 10 de la verde-amarela també té un estadi en el seu honor, des del 1970. Està ubicat a la ciutat de Maceió, capital de l’estat d’Alagoas, i pot allotjar uns 20.000 espectadors. Perquè les llegendes més populars no solen donar nom a recintes de gran magnitud. Pel que fa a això el club en què va debutar Maradona en l’elit, l’Argentinos Juniors, va batejar el seu nou camp el 2003 en honor del seu crac més distingit, però no deixa de ser una instal·lació per a 24.000 persones.
A Anglaterra, on cuiden la història i els mites al detall, existeixen bons exemples d’homenatge. Al Manchester United es té veneració per la figura de Bobby Charlton, campió d’Europa amb el club, supervivent de la tragèdia aèria de Munic i campió mundial el 1966 amb la selecció a Wembley. Sir Bobby es va poder sentir molt honrat quan l’any passat es va batejar amb el seu nom una de les grades del vetust Old Trafford, una cosa que el club ja havia fet amb una altra de les seves llegendes, el tècnic Alex Ferguson, el 2011. Des del 2008 també es pot visitar als voltants de l’estadi dels
diables vermells una escultura dedicada a la denominada united trinity, amb referència al trident format pel mateix Charlton, George Best i Denis Law. Pura història.
El carrer on va néixer Pelé ja va ser batejat amb el seu nom el 1966, quan ell només tenia 26 anys